dimarts, 14 de gener del 2020

PARAULES ENVERINADES

Fa uns dies vaig anar a comprar a una gran superfície. Vaig presenciar una situació molt desagradable entre una clienta i la persona que li estava preparant la carn. El cas és que aquella conversa, molt incòmoda tant per a la carnissera com per als qui allí estàvem, em va fer pensar molt. 
Possiblement les dues persones havien tingut un dia intens perquè no s'entén ni la reacció d'una ni la contestació de l'altra. Es van parlar molt malament, es van acusar. 

Tots tenim mals dies, tots tenim males respostes, òbviament. De fet, si no tinguérem mals dies, ni creixeríem ni aprendríem. Ara bé, considere que tots i totes hem de ser conscients que reaccions així poques vegades solucionen la situació que inicialment es volia resoldre. Resulta que tots i totes podem ser agradables i regalar un poc de cortesia, no costa res!solament ens ho hem de proposar quan eixim de casa i pensar que si les coses te les diuen bé, tot és més fàcil. I si cal repetir es repeteix, i si cal escoltar, s'escolta. Ens van donar dues orelles i una boca per escoltar més.
Potser les dues dones tenien la seua part de raó i ambdues estaven en el seu dret d'enfadar-se. Per descomptat! Ara bé, em queda el dubte de saber com van passar la nit una i altra. Qui sap si van saber oblidar o si li van estar pegant voltes...Sols elles poden saber l'impacte d'aquella desavinença. 

I després d'haver pensat, els dies es plantegen amb un altre horitzó. Ni vols ser aquell pitbull ni vols estar en l'altre costat i rebre verí. La primera cosa depén de tu, la segona, no. Pots elegir si el verí t'afecta o per contra, tindre un bon antídot per tal que les males reaccions no t'afecten. I ací és quan una de les grans lectures et ve al cap. Un d'aquells llibre al qual estaràs eternament agraïda i que de fa uns anys cap ací considere que és la meua guia personal. Si no l'heu llegit, aquest és el resum. Un llibre farcit de reflexions, de consells, de situacions que es presenten un dia o altre en les vostres vides. Un llibre dels que alguns poden considerar autoajuda. Doncs no ho sé, si no ens ajudem nosaltres, qui ho ha de fer? Si no comencem per cuidar-se, per estimar-se.....