El que diu Roser i com ho diu ja ens donen pistes que els 9 anys s'apropen. Hui em diu:
-Mami, m'agraden les sèries fetes per persones.
Últimament li agrada molt una sèrie que fan a la tele,no recorde a quin
canal. Us pegue de la Viquipèdia la sinopsi: Henry aconsegueix un
treball de mig temps com Kid Danger, un company de lluita de el super
heroi anticrim Capità Man . Tot i que Ray li va dir a Henry que
mantingués el secret sobre el seu treball, també ho ha de fer amb els seus
millors amics Charlotte i Jasper . Els seus pares i la seva germana
menor Piper no saben sobre el seu secret. Una botiga anomenada té una
habitació secreta, on Ray fa la seva feina
Com que jo no acabava d'entendre què volia dir això de feta per persones li he demanat que m'ho explicara millor. Ella em diu:
-Mira,per exemple,Bob Esponja,no és una persona.
Clar, he entés perfectament a què es referia: Que els dibuixets on passen coses impossibles,ja no li atrauen tant. Prefereix que ara el que li crida atenció són les aventures i la fantasia amb persones. Casualment aquest Nadal ha estat vegent pel·lícules de Harry Potter i això ja em dóna a entendre moltes coses.
L'etapa de la fantasia no hauria d'acabar mai perquè quan ens tornem tan terrenals i vegem la realitat com està, a una li venen ganes de clavar-se dins de la televisió i agafar la vareta del Harry i fer un "Mangarius Leviosa" i posar les coses al lloc.
Per desgràcia això no ho podem fer i arribem on arribem i possiblement forçar canvis no siga el més adequat. Al cap i a la fi les coses han de passar, han d'ocórrer, de la forma que siga.
I així li ho farem entendre son pare i jo. No tot està en les nostre mans.
-Mira,per exemple,Bob Esponja,no és una persona.
Clar, he entés perfectament a què es referia: Que els dibuixets on passen coses impossibles,ja no li atrauen tant. Prefereix que ara el que li crida atenció són les aventures i la fantasia amb persones. Casualment aquest Nadal ha estat vegent pel·lícules de Harry Potter i això ja em dóna a entendre moltes coses.
L'etapa de la fantasia no hauria d'acabar mai perquè quan ens tornem tan terrenals i vegem la realitat com està, a una li venen ganes de clavar-se dins de la televisió i agafar la vareta del Harry i fer un "Mangarius Leviosa" i posar les coses al lloc.
Per desgràcia això no ho podem fer i arribem on arribem i possiblement forçar canvis no siga el més adequat. Al cap i a la fi les coses han de passar, han d'ocórrer, de la forma que siga.
I així li ho farem entendre son pare i jo. No tot està en les nostre mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada