Fa molts anys era una fidel seguidora de la Maria de la Pau Janer. Per desgràcia va deixar d'escriure els seus articles de forma periòdica. Desconec si ha tornat. Ho investigaré. Un dels seus articles que més m'agrada és aquest. El va escriure en 2010. Aquell any no va ser fàcil per a mi. Es van juntar moltíssimes coses que no vaig saber gestionar. Ara, desde la distància puc afirmar que no era per a tant.... Us pegue l'article, espere que vos agrade tant com a mi.
SEGONS D'ETERNITAT (MARIA DE LA PAU JANER)
Segons d'eternitat
Els primers dies de l'any mai no solen començar de forma gaire gloriosa. No sentim sons de timbals ni trompetes, quan ens despertam. Si de cas podem escoltar-los, són conseqüència de la quantitat de xampany i combinats que vam ingerir la nit de Cap d'Any, en lloc d'anuncis extraordinaris d'un futur millor. Ja hem assimilat que no ens ha tocat la loteria. Som plenament conscients que les abraçades d'abans-d'ahir a la nit, plenes de bons desitjos, han quedat gairebé en no-res. Com pot passar la gent de viure uns minuts d'amor universal, en sonar les dotze campanadas, a oblidar-se'n del tot mitja hora més tard? Els nostres desitjos són així de fràgils, així de volàtils? Potser tenen la fragilitat del vidre, que pot fer-se mil bocins, quan cau a terra. Tal vegada són com ocells que fugen de les branques.
Obrim els ulls al llit. És probable que notem una certa feixuguesa als parpres. Es tracta d'un símptoma lleu de les inclemències de la nit. Vol dir que no vam començar l'any d'una forma excessivament disbauxada. Si quan ens despertam, en canvi, sentim un pes al front i un tremolor a les temples, podem pensar que l'alcohol ha fet la seva via. A vegades, han de passar alguns minuts, fins que comprovam on som realment. Al llit de casa, entre un desordre de flassades? Al sofà de la sala no sabem ben bé de qui? En un indret que ens costa de reconèixer? Tornar a la realitat sol ser difícil, els primers dies de gener.
No és senzill admetre que tot segueix igual, malgrat els bons propòsits, a pesar de les lligues vermelles que ens compràrem per estrenar l'any, o d'aquelles paraules que ens va dir algú i que escoltàrem potenciades per l'alcohol, però que volen dir ben poca cosa. Tot continua com abans-d'ahir. No hi ha miracles de Cap d'Any. No existeixen les nits màgiques que tot ho transformen. O potser sí existeixen, encara que els seus efectes no durin gaires segons d'eternitat.
Els primers dies de l'any mai no solen començar de forma gaire gloriosa. No sentim sons de timbals ni trompetes, quan ens despertam. Si de cas podem escoltar-los, són conseqüència de la quantitat de xampany i combinats que vam ingerir la nit de Cap d'Any, en lloc d'anuncis extraordinaris d'un futur millor. Ja hem assimilat que no ens ha tocat la loteria. Som plenament conscients que les abraçades d'abans-d'ahir a la nit, plenes de bons desitjos, han quedat gairebé en no-res. Com pot passar la gent de viure uns minuts d'amor universal, en sonar les dotze campanadas, a oblidar-se'n del tot mitja hora més tard? Els nostres desitjos són així de fràgils, així de volàtils? Potser tenen la fragilitat del vidre, que pot fer-se mil bocins, quan cau a terra. Tal vegada són com ocells que fugen de les branques.
Obrim els ulls al llit. És probable que notem una certa feixuguesa als parpres. Es tracta d'un símptoma lleu de les inclemències de la nit. Vol dir que no vam començar l'any d'una forma excessivament disbauxada. Si quan ens despertam, en canvi, sentim un pes al front i un tremolor a les temples, podem pensar que l'alcohol ha fet la seva via. A vegades, han de passar alguns minuts, fins que comprovam on som realment. Al llit de casa, entre un desordre de flassades? Al sofà de la sala no sabem ben bé de qui? En un indret que ens costa de reconèixer? Tornar a la realitat sol ser difícil, els primers dies de gener.
No és senzill admetre que tot segueix igual, malgrat els bons propòsits, a pesar de les lligues vermelles que ens compràrem per estrenar l'any, o d'aquelles paraules que ens va dir algú i que escoltàrem potenciades per l'alcohol, però que volen dir ben poca cosa. Tot continua com abans-d'ahir. No hi ha miracles de Cap d'Any. No existeixen les nits màgiques que tot ho transformen. O potser sí existeixen, encara que els seus efectes no durin gaires segons d'eternitat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada