TORNAR AL QUE VAIG OBLIDAR

Sense saber el motiu i sense voler saber-lo m'ha vingut al cap aquest espai. Em recomforta saber que encara hi és.He de reconéixer que les entrades d'altres anys m'han resultat curioses.Recorde perfectament el moment en el què em trobava quan les vaig escriure.Potser hauria d'escriure més ací i posar-li nom a algunes de les coses que en els darrers mesos han esdevingut.Possiblement aprendria a relativitzar.O potser no.
El canvi de mirada en el que ens passa sovint és necessari.Això solament és possible amb l'acceptació i amb l'anàlisi dels fets. Aconseguir aquest canvi de perspectiva sovint ens fa sentir més lleugers.
Torna a ser Nadal.Ja en van 39,ni més ni menys.Cada any és diferent però al mateix temps idèntic.Amb el temps aprens a ser molt més prudent i menys impulsiva.Saps que això altres vegades t'ha portat problemes i a més ara eres mare i t'agrada i et fa il.lusió donar exemple.
Enguany acabem dècada.Tanquem un cicle i així comence a percebre-ho.Deixe que els fets vinguen, evite provocar finals i assaborisc el camí. M'estalvie molts viatges al passat, al cap i a la fi no puc canviar res.En canvi puc agraïr tot el que passa perquè si esdevé es que convé. Em trobe en una etapa de donar,que m'abelleix aportar.No sé què durarà.Mentrestant gaudiré perquè això em fa feliç.
Albire canvis, els veig vindre.No acabe de saber de quin tipus seran però segur que són necessaris i m'aportaran.
El caliu verbal repren activitat.Sense periodicitat definida però amb passió i molta consciència.