M'admira la quantitat de profetes que últimament tinc al meu voltant. Em sembla realment grandiós la capacitat que tenen algunes persones de preveure allò que passarà. Això si, sempre sense raonaments seriosos. Darrere d'aquests profetes aficcionats i profetisses aficcionades sol haver un grapat d'experiències frustrades que no fan més que posar pals a les rodes sense que en siguen conscients.Pals a les rodes que sovint són contagioses i quan te n'adones tu mateix estàs també posant pals a tot arreu.
Necessitem creure, necessitem visualitzar i ser positius i positives en tot allò que fem. I cal tindre objectius, metes, reptes que ens ajuden a millorar, a desaprendre, a imaginar, tot està per fer.
Hi ha qui fa servir el terme de realisme per perpetuar-se en la comoditat, per no canviar hàbits i per a no introduir cap variable. Ai!! i després hi ha aquell/a qui vol resultats diferents fent el mateix de sempre. A mi això no em quadra, la veritat. La meua lògica matemàtica és prou suficient però dos més dos sempre fan quatre.No hi ha altra. Ara, si vols obtenir un número més gran hauràs de canviar un dels dos sumands,no? no voldràs que dos més dos facen cinc!
I als profetes i profetisses dedique aquest post. Amb l'esperança que algun dia em diguen que han llançat els pals al seu lloc, el bosc, el camp i tinguen un poc més de fe i menys por. Segur que eixe moment arribarà.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada