diumenge, 8 de novembre del 2015

D'EMOCIONS I VIRUS

Val,si tinguera vergonya no escriuria però escolteu,que açò no és cap obligació,caram!i escric quan puc. Com sabreu ara ja som quatre a casa.Vicent ja té 17 mesos i Roser 4 anys i mig. Això fa que la vida a casa vaja a una velocitat imparable.Si a això li afegim la meua nova responsabilitat a l'escola, les opcions per escriure es fan cada vegada més difícils.I no serà per ganes ni temes!mira que et venen situacions a l'escola,a casa,a la vida en les quals reflexiones. 
Aquest divendres vaig estar amb el famós virus,aquell que et deixa feta pols i et provoca vòmits i dolors intestinals.Sembla que el va portar Roser o ves a saber qui!és el que té estar amb contacte amb persones (és molt probable que el virus haja vingut de Roser,de Vicent o de la meua escola). El cas és que no vaig anar a treballar perquè no podia amb el meu cos.Això em va "permetre" estar covant al llit i entre espasmes i còlics em calfava el cap en moltes coses,perquè ja ho sabeu,el meu cap no para.

En aquests moments escric des del lloc que hem habilitat a casa per a l'ordinador i a sobre meu,tinc llibres.Últimament a casa entren llibres relacionats amb les emocions perquè cada dia estic més convençuda que és un camp en el qual hem de treballar cada persona,cada parella,cada mare,cada docent,cada família.Les emocions avui en dia són més que necessàries i es fa imprescindible treballar-les tant a xiquets/es com a adults. En un futur no m'estranyaria que a l'escola els conceptes ja quedaren en un segon pla i haurem d'ajudar els nostre alumnat a gestionar això: emocions. Qualsevol concepte estarà a l'abast de les persones,per una o altra vía serà possible entendre'l perquè la xarxa ens ho permetrà.Però.....ai la part humana!.No hi haurà màquina que ens diga què hem de fer quan alguna cosa no ens ix bé, quan estem mirant una persona extremadament violenta, quan algú ens faça una carícia,ningú ens dirà què ens està passant.

Caldrà que aprofitem cada moment, cada situació per analitzar què ens passa i què podem aprendre'n d'això. Tinc ara als meu fill fregant-me les cames i sentint-ho molt,ell és més important que aquest post que lamentablement no ha quedat com jo volia però tinc l'esperança que podré escriure més sovint.