Després de 30 setmanes d'iniciar aquesta nova aventura, hui m'he decidit a escriure.I escric hui per molts motius.Hui és el dia del popular sorteig de Nadal.Sí, aquell sorteig que tantes esperances dóna als que hem invertit en ell.El dia en el que molts ja hem fet càlculs amb diners que ni tan sols sabem si podrem vore.
El cas és que quan era menuda,aquest dia de vegades estava a casa,perquè no anàvem a escola,perquè les festes havien coincidit així.Aleshores,em despertava amb la clàssica melodia dels xiquets cantant.Una melodia "kodàlica" (amb les notes sol-la-mi).El meu avi o Quica posaven el sorteig de bon matí.Aleshores en quan eixia algun premi, el meu avi s'emocionava,plorava.I no perquè li havia tocat, simplement es posava content. Tot siga dit,que he heretat eixa facilitat per plorar i en quan es canta un premi, siga quin siga,fabrique llàgrimes amb una facilitat aterradora.
Enguany,per circumstàncies de salut,estic a casa veient el sorteig i com no,plorant amb el sorteig,igual que feia el meu avi.No vull atribuir-ho a l'embaràs perquè tots els anys m'emocione però ara,que les hormones estan més sensibles que de costum,vull pensar que ho faig amb més agilitat.
Ja sols em queden 10 setmanes de gaudir o de patir,segons com es mire.Gaudir perquè és un estat únic,comences a sentir coses noves,i entre elles,no sols notar una vida dins a tu.Sents un altre grapat d'emocions.Valores moltíssim més a ta mare,traus força de baix les pedres (força de voluntat)...I patir perquè el cos s'adapta a una situació nova i això cadascú ho viu d'una forma.En el meu cas,l'embaràs m'ha passat factura (tot i que he no he guanyat encara molt de pes,la qual cosa hagués sigut fatal!).
I ara,com que diuen que totes emocions passen a l'úter,vaig a continuar emocionant-me d'alegria veient com cinc dígits poden alegrar el Nadal als que han invertit en la sort.
El cas és que quan era menuda,aquest dia de vegades estava a casa,perquè no anàvem a escola,perquè les festes havien coincidit així.Aleshores,em despertava amb la clàssica melodia dels xiquets cantant.Una melodia "kodàlica" (amb les notes sol-la-mi).El meu avi o Quica posaven el sorteig de bon matí.Aleshores en quan eixia algun premi, el meu avi s'emocionava,plorava.I no perquè li havia tocat, simplement es posava content. Tot siga dit,que he heretat eixa facilitat per plorar i en quan es canta un premi, siga quin siga,fabrique llàgrimes amb una facilitat aterradora.
Enguany,per circumstàncies de salut,estic a casa veient el sorteig i com no,plorant amb el sorteig,igual que feia el meu avi.No vull atribuir-ho a l'embaràs perquè tots els anys m'emocione però ara,que les hormones estan més sensibles que de costum,vull pensar que ho faig amb més agilitat.
Ja sols em queden 10 setmanes de gaudir o de patir,segons com es mire.Gaudir perquè és un estat únic,comences a sentir coses noves,i entre elles,no sols notar una vida dins a tu.Sents un altre grapat d'emocions.Valores moltíssim més a ta mare,traus força de baix les pedres (força de voluntat)...I patir perquè el cos s'adapta a una situació nova i això cadascú ho viu d'una forma.En el meu cas,l'embaràs m'ha passat factura (tot i que he no he guanyat encara molt de pes,la qual cosa hagués sigut fatal!).
I ara,com que diuen que totes emocions passen a l'úter,vaig a continuar emocionant-me d'alegria veient com cinc dígits poden alegrar el Nadal als que han invertit en la sort.
Entrades
1 comentari:
Hola Rosa! Bon Nadal i espere que estigues molt bé i que el teu filla/a nasca sa.
_________
Moltes salutacions de Javi.
_________
Publica un comentari a l'entrada