USB

Fa uns anys em van regalar el meu primer disc dur portàtil.Fins a aquell moment, feia servir altres suports per emmagatzemar la informació.Tenia els clàssics disquets,els cd's i algun USB de poca capacitat (512Mb va ser el meu primer). El cas és que el disc dur no l'utilitze sovint, en ocasions el connecte al meu ordinador per buscar alguna coseta o per guardar algun document o fotos. Per aquest motiu, d'una vegada a l'altra,no recorde exactament què hi ha en aquesta mena de capsa negra metàl·lica que sol romandre en algun calaix.És una grata sorpresa obrir una carpeta que algun dia vas nomenar "Estiu" per resumir el contingut. El titol quasi mai sol descriure la sensació tan bonica que m'emporte en vore i recordar moments que estic veient.És la màgia de la fotografia.Poder immortalitzar moments i tenir en suport "físic"un moment d'alegria. Les fotos se solen fer en moments agradables, les càmeres que solem tenir tots a casa han viscut sopars d'amics, de família, naixements, comiats de fadrina, festes....Tothom guarda les fotos i passat un temps les pot vore o no.Abans,amb el suport de paper,teníem més oportunitats per mirar-les, repassar-les, i sinó,que li ho diguen a Rebeca.Ara,amb la moda de la fotografia digital,que tot siga dit,per a mi,ha sigut el gran invent de la tecnologia,les fotos romanen en algun disc dur,en algun DVD i les més desafortunades,es queden a la mateixa càmera. Conec ja molta gent que ha perdut tota la informació que tenia al seu ordinador, al seu disc dur i sé que la impotència en eixos moments,t'apodera. Lògicament, hi ha tanta informació, tants moments.....Per això, tan prompte com puga,el meu disc dur haurà de buidar-se i repartir-se en alguns DVD perquè ni vull perdre les fotos i em ressistisc a no poder sorprende'm altra vegada obrint fotos antigues i fer un somriure acompanyat d'alguna llagrimeta que es ressiteix a eixir.