CONSELLS

S'acosta ja Nadal,s'acosten dies durs per a la meua família.Enguany el Nadal serà molt diferent,massa per al meu gust.Dimecres vaig acomiadar a Vicent,que torna a Anglaterra al seu treball i també vaig acomiadar,d'una altra forma,la meua tia Maria,germana de mon pare. Aquestes festes no tindrem ni a Vicent,ni a Rebeca ni a la tia Maria.Vicent,afortunadament estarà lluny,però estarà.Rebeca i la tia Maria en canvi ens escoltaran allà on estiguen,segur.
No puc evitar plantejar-me certes coses quan deixa de viure una persona estimada.És com si la vida mateixa t'obrira els ulls i sobtadament,valores allò que abans sembla que no valoraves.És una forma molt injusta de valorar allò que tens,però en part,pense que és "llei de vida".No crec que siga la única persona a la què li passa.
Enguany he complit un dels meus reptes o frustracions.Tenia com a assignatura pendent reprendre l'anglés i iniciar-me en un idioma nou.L'anglés sembla que marxa prou bé,tot i que podria anar molt millor,ja estic en segon d'intermedi i estic molt contenta.L'alemany,en canvi,no m'ha aportat grans coses.És possible que l'haja començat en mal moment o potser no acabe d'agafar-li el truc. Tots tenim reptes i una vegada complits o almenys iniciats ens hem de replantejar el següent objectiu. Sóc de les que té la malaltissa obsessió de voler acabar tot el que comença.Enguany me n'he adonat que no sempre això ha de ser així. Ja fa uns anys,Cristina,em va aconsellar molt bé en un tema que no ve ara al cas i em va dir: "Allò que no deixa,s'ha de deixar".No sabeu les vegades que li agraïsc aquell consell.Tant és així que quan estic angoixada per alguna cosa, estressada,és de les primeres veus que escolte;la d'aquell dia. És per aquest motiu que en el moment que acabe el PALE,em replantejaré els meus hàbits a veure si així puc gaudir-ne un poc més de les meues decissions. Ara i més que mai diré allò de: Any nou,vida nova.