Navarra no és meua

29 estius tinc ja i moltes experiències acumulades -i les que em queden encara per viure! Reconec, però, que estic perdent el costum d'escriure i explicar coses. Fa temps, quan Maria de la Pau col·laborava a l'Avui, cada matí la llegia i fins i tot vaig somiar dedicar-me a escriure. Ara bé, no és gens fàcil tindre cada dia alguna cosa nova a dir. He estat uns dies a Navarra, concretament a Noain, una vall propera a Pamplona. Han sigut pocs dies perquè en el fons, sóc molt casolana i m'agrada fer viatges breus. Admire la gent que decideix anar-se'n tants dies pel món...Comente açò, perquè hem coincidit amb moltes persones que feien Camí de Santiago. Nosaltres també ens vam animar i vam fer un tram per Zubiri. He de reconéixer, la veritat, que es respira un ambient envejable. Fan ganes de recórrer el Camí i fer fora manies com les meues.

Si encara no coneixeu Navarra, aneu-hi que segur que no fareu el viatge debades.Vam visitar la Selva d'Irati, el segon bosc d'Europa més gran pel que fa a la presència de faig i avets, amb zones en les quals mai ha entrat la destral d'un llenyater. Tan alts eren els arbres que no vaig fer cap foto perquè no em cabien a l'objecitu. També vam visitar Olite, ciutat en què els reis de Navarra hi van construir un palau. Finalment, entràrem al País Basc per veure Sant Sebastià.

Quan estàs en llocs tan diferents, on les fotografies sempre tenen la llum perfecta i els colors ideals, penses a absorbir un poc d'allò i portar-ho a les zones de la teua comarca desfetes per la construcció. Els tarongers i la nostra mar estan ben fotografiats pels turistes que ens visiten i es pensen que tenen dret a tot. Jo, personalment, he pensat que Navarra no és meua i que si és tan bonica és perquè la gent d'allà se l'estima, perquè no s'han deixat portar per il·lusions efímeres sense futur...I això és el que tenim ací,després no ens queixem.