CASTELLS

L'estiu és per excel·lència l'estació de les festes al carrer.A la Safor,de juny a setembre tenim festes per quasi tots els pobles i és per això que sovint,quasi tots els dies o cada dos o tres dies si pugem al terrat de casa podrem vore que estan llançant algun castell que posa fi a les festes d'algun poble.Anit vaig pujar amb Vicent a veure el castell de fi de festes d'Oliva.Un castell,tot s'ha de dir,especialment bonic per les combinacions de colors que van barrejar. Mentre mires un castell, pots pensar en tantes coses...pots pensar en tots els bons moments de les festes, pots pensar que hauries pogut aprofitar millor el temps, pots pensar que les festes tornaran...No sé vosaltres si penseu en alguna cosa quan esteu mirant-los.Quan jo era menuda,tenia pànic als castells i un dia,vegent el castell de les festes de setembre del Rebollet vaig començar a cridar com si estiguera boja. Encara em fa mal la palmada que em va fer mon pare a les anques. Aquell dia vaig perdre la por als castells.
Tinc por a moltes coses que no tenen solució amb palmades a les anques. La por no ens serveix per a quasi res. Per sort, la vida, els moments que vas vivint són oportunitats per anar perdent tot els temors.Per exemple, com ja he contat, la por als castells.
El sol s'està amagant ja i les cases tenen color daurat. És un moment realment preciós per agafar la càmera de fotos i buscar algun lloc tranquil. Potser ja venen en algun lloc la càmera que és capaç de representar gràficament el que en eixos moments se sent. La fotografia, és un art. Per la senzilla raó que el que en eixos moments tu perceps, vols representar, en aquest cas, gràficament o icònicament. El mateix passa amb la música, pintura, escultura, escriptura...La diferència és que la fotografia és un art que arriba a molta més gent que la resta d'arts.
Els castells de festes també són un art particular. Les persones el transformem en el nostre art, les palmeres, els coets representen el que durant uns dies han sigut vivències especials.