diumenge, 21 de juny de 2009

REBECA

Hui comença el primer estiu sense la meua cosina Rebeca. He triat aquesta data per anar al cementeri a veure-la, a recordar-la.Per a Rebeca l'estiu era l'estació relacionada amb la llibertat, l'autonomia. Disposava de molt de temps per relacionar-se amb les veïnes del barri, anava a passejar i ens posava al dia de tot allò que passava pel poble. Era freqüent veure-la venir atrafegada cap a casa, amb alguna cosa a les mans, i amb ganes de contar alguna anècdota.
Mentre escric aquestes paraules, no em faig a la idea que Rebeca ens ha deixat.Quan perds algú que ha estat tan vinculat a tu, no fas més que preguntar-te el perquè.
Rebeca era com una germana meua. Era una cosina germana especial, ja sabeu que diuen que la família és fer-se i ella va estar al meu costat en moments molt delicats per a mi. Feia vida a ma casa.Els caps de setmana, moltíssimes vegades, es quedava a dormir amb mi, al llit que jo tenia a la meua habitació. Vam compartir molt bons moments. Rebeca era el meu àngel de la guarda i pense que el de tots els de casa.
Ara qualsevol cosa em recorda a ella: les fotos, una samarreta, els cd's, les motos, els puzzles...Tots tenim algun motiu per recordar-la dolçament, amb candor.
Fins a hui no he tingut forces per escriure.Ara ja fa 17 dies que ens ha deixat i han sigut més que suficients per enyorar-la més encara. Hem tingut la sort de tindre-la 32 anys, d'aprendre tantes coses amb ella...
Pense que quan mor algú, tots morim un poc però al mateix temps naix un esperit d'enyorança i una força per lluitar pel que ella hauria volgut fer i sobretot per mantindre la mateixa filosofia que ella ens va fer vore: la vida és molt més simple del que ens la plantegem.

Fins sempre, Rebeca.

1 comentari:

en veu baixa ha dit...

Em pense que, ja fa uns quants anys, em vas parlar alguna volta d'ella. Joan Margarit diu: "Deixaré d'estar amb tu perquè no hi siguis?". Doncs això: recordar és fer present algú. Besets, i bones festes, saforenca :-)