dissabte, 18 d’abril de 2009

Percepcions i expressions


Tolon,tolon.....les campanades ja no són perceptibles.No sé per quin motiu toquen,tenint en compte que hui en un soterrament, tocaven a glòria...Ja res és el que sembla.
No he pogut evitar escriure al blog,ja són massa dies amb la idea pel cap. Sort que tinc aquest suport, si no hauria d'agafar algun bloc de notes, alguna llibreta per poder immortalitzar-ho. Són moltes les coses que em fan escriure, bones i dolentes. És potser el principi de l'expressió; la percepció. Qualsevol obra d'art naix d'una percepció, ja siga visual, sonora, tàctil o fins i tot emotiva.No ens oblidem que la realitat, de vegades, és com la percebem. Sempre m'he preguntat si el gust de la maduixa, o de la taronja, serà el mateix en les meues papil·les gustatives que en les d'una altra persona. O si els meus ulls veuen els colors de la mateixa forma que uns altres ulls.
Comence comunicant als que em lligen que he perdut la càmera de fotos, que he portat el cotxe al taller i m'he deixat bona part dels meus estalvis, que m'ha arribat la contribució del pis....i el més important que m'han donat trasllat a Vilallonga, a la meua benvolguda i apreciada comarca, als peus de la serra de la Safor. Ves per on que vaig nàixer el dia de la seua patrona, la mare de Déu de la Font, 17 d'agost.Si a més de totes aquestes coses que m'han passat en menys d'una setmana, vos dic que m'he llegit un llibre que m'ha deixat taquicàrdica... pensarieu que les meues vacances són dignes d'un programa de televisió o d'un llibre de còmic. No, val, no és llibre de misteri, és el que solem dir, una novel·la romàntica.
Ja feia temps que no llegia llibres així. L'últim que vaig llegir va ser Amor idiota i potser el que he llegit ara està al mateix nivell que l'obra de Baulenas. Són llibres relativament fàcils, senzills, d'una història aparentment típica i tòpica.Però són llibres que et fan desconnectar per complet (si vos agraden les històries romàntiques,clar). El cas és que llegint el llibre ( el causant que ara estiga escrivint al blog) m'han vingut tantes coses al cap. M'ha vingut al cap les bogeries que quan era jove vaig fer per "amor". I dic "amor" entre cometes,perquè ara no entenc el mateix per aquesta paraula. Em vaig enamorar perdudament, bojament, apassionadament per dos persones. La primera, òbviament no vaig a dir el nom, potser l'he oblidada perquè el temps, ja se sap, ho cura tot i injustament la segona va fer que l'oblidara. La segona persona la recorde tan tendrament....Recorde aquell enamorament d'una forma tan gratificant, tan dolça...Però creixes i la concepció de l'amor, amb el temps, va canviant.
L'amor, eixa paraula de cinc lletres, podria ser tranquil·lament les inicials d'Amistat, Misticisme, Onanisme, Rencor.... Ja ho sabeu, els qui heu estat enamorats sense èxit....haureu passat per tots aquestes fases,no?
I bé, deixe de posar-me caldosa, de posar-me pesada amb l'amor perquè al cap i a la fi no he escrit aquest blog per a parlar de l'amor ni dels meus enamoraments. Ja vaig escriure molt en el meu diari personal durant molts anys. Allà plasmava el meu odi, la meua impotència, els meus pensaments, desitjos...
Llegiu llibres que vos facen pensar, llegiu per poder desconnectar, llegiu perquè sí, però sobretot, llegiu per poder tornar a creure en l'amor.

1 comentari:

Carles Tomàs ha dit...

Ja era hora de saber de tu, Rosa.
En primer lloc, donar-te l'enhorabona per la nova destinació, si és que realment la desitjaves. Estaràs als peus de la Safor, eixa muntanya que em separa de la meua terra i que és tan vostra com nostra.
En quant a les percepcions, he de dir-te que sempre ha estat dins de mi eixa idea que hi expresses sobre si seran captades per tots de la mateixa manera.
Ah! No tardes tant en escriure, perquè sembla que te'n vages a un altre planeta. Ja saps, ací ens quedem esperant-te.