dijous, 12 de març del 2009

ELS CAMINS DEL DIJOUS

Torna a ser dijous.Estime aquest dia per la senzilla raó de saber que demà és divendres. Fins i tot me l'estime més que el diumenge. El dijous,enguany, és una dia amb característiques pròpies, amb una idiosincràcia peculiar pels fets que durant eixe dia,setmana rere setmana,em passen. Per a mi,la setmana comença dijous i és per aquest fet que sembla que perd el control del pas del temps. Quan menys me n'adone, torna a ser dijous. I això em passa perquè faig més activitats que mai, dedique el meu temps lliure a activitats diverses.
No deixa de ser per a mi un misteri que acumulem temps, història, passat a les nostres ments i als nostres cossos.Sense anar més lluny, i per als que encara són incrèduls i vegen com d'inútils són les xàrcies socials, hui un company de l'escola ha penjat aquesta foto. Amb un sol estímul visual em venen al cap milers de records relacionats amb aquells anys. Recorde aquella aula, aquell armari, la mestra...tantes coses...i com no, recorde els meus companys. No sé qui em va fer aquella foto però jo l'estava mirant i ara me n'adone que la foto no anava per a mi. O pot ser si...no ho sé. El mateix em passaria si m'aproparen un pot de pintura de dits, aquell olor em transportaria a aquelles aules. Els sentits ens evoquen altres temps i tornem a ser conscients del poc control que en tenim.
Són tantes coses les que aprens durant la vida que som incapaços, sovint, d'assumir aquest bagatge i quedar-nos en les bones vivències. Aprens que tens àngels de la guarda, aquelles persones que per la seua màgia natural t'han aportat grans moments, t'han fet valorar allò que durant molt de temps ha estat banal per a tu. Aprens que també tens molts, però que molts camins per descobrir i que si has estat caminant fins ara per calçades turbulentes, tindràs altres camins plens de flors, plens de gratitut. Però també aprens que els destins els pots anar buscant, que serà difícil que un camí aparega del més enllà, potser tenies uns matolls que no et permetien veure'l.