dilluns, 5 de gener de 2009

PASTORETS I PASTORETES

En aquest moments sona la nadala amb la qual he posat títol a aquesta entrada.Visc prop de l'ajuntament i els carrers ja comencen a tindre ambient de vesprada de Reis.Quan jo era menuda,a aquestes hores ja no podíem més.Ma mare i ma tia ja havíen inventat de tot per aguantar-nos: la fira, jocs, a la platja, posar-li palla als camells, anar a per garrofes...Certament, si em passejara pels carrers, no faltarien balcons amb el cabàs,a Oliva encara hi ha tradició. És curiós com mai li vaig preguntar a ma mare com arribarien els cavalls allà dalt, si havíem posat el menjar amb la corriola i era lògicament innaccessible.
No sé què té aquest dia per ser tan entranyable. Serà que en l'aire es respira la il·lusió dels xiquets que no entenen de crisi? D'ací a unes hores, per baix de casa passarà la comitiva dels Reis d'Orient. Tinc la sort de poder veure el rei des de ma casa, i escoltar-lo.Hauria donat qualsevol cosa quan era menuda per poder vore la cara d'aquell qui tots deien Rei.M'agradava especialment Melcior, el primer, el que em produïa aquella mena de pànic nerviós. Una vegada em van acostar a besar-lo i crec que van dessistir de tant nerviosa com estava i dels crits que feia.
Continuen sonant cançonetes de Nadal. Ara estan fent proves amb el micro per tal que la veu del Rei arribe clara i amb goig a tots els ciutadans,grans i menuts. D'ací dos dies tornarem a la rutina.Jo, a la meua escola i els Reis reprendran el seu viatge fins l'any que ve.A hores d'ara deuen estar per Cullera, em deia ma mare, fent un càlcul estimatiu de l'hora que podrien arribar...I quina curiositat,que a casa sempre es quedava algú. Els majors ens deien que era per a rebre'ls, per a oferir-los misteleta i un poc de torró,que estaven cansats.I nosaltres,bajoques, ens ho creiem tot.Beneïda innocència!!