Any 2008

Fa ja unes hores que hem canviat la data del calendari.Un any més acaba de nàixer. Si ens poguérem endinsar en el cervell i en els pensaments de les persones ens podríem trobar de tot. Els científics es proposen lluitar contra el canvi climàtic,els economistes continuaran fent prediccions de l'Euribor i un llarga llista de rutines que romandran en la humanitat.Sempre he dit que la rutina m'agrada, fins a un limit.El fet de tenir les coses planificades em dóna molta seguretat.Tanmateix no em fa feliç la idea de canviar d'any,de segle, de mes...i vore que els problemes continuen girant envers el mateix eix.

Desitjos i propòsits

Maria de la Pau Janer

No podem fer realitat tots els nostres desitjos. No som fades bones ni tenim poders màgics transformadors de la realitat. Ningú no fabrica varetes meravelloses prou eficaces perquè siguin res més que l'ornament d'una disfressa de Carnaval. Així doncs, és més que probable que Carla Bruni no ens vengui a cantar a cau d'orella, que mai no coneguem els secrets d'una bona novel·la, o que siguem negats a l'hora de cantar amb gràcia, ballar amb bon ritme, o fer aquelles receptes de cuina que les nostres àvies elaboraven amb temps i naturalitat. Tanmateix, sí que som capaços de complir els nostres propòsits. No em referesc només a la llista sempre frustrant, sempre inesgotable, d'allò que tots pensam que hauríem de rectificar de la nostra vida.

Tothom té propòsits ocults, íntims. Tots voldríem canviar coses de la nostra vida, situacions i actituds. Aconseguir-ho no és senzill, perquè hi ha hàbits que ens encadenen i ens obliguen. Hi ha aspectes de nosaltres que no ens agraden. Si ens miram molt endins -o potser no tant- ens serà fàcil descobrir-los. Intentar canviar aquelles històries transformables, que no depenen de res més que del nostre esforç, és possible. Són objectius que només ens plantejam molt de tant en tant, que ens fa por o mandra haver d'acarar, que signifiquen plantejaments nous dels que vivim. A vegades, potser només volen dir aturar-se a pensar. Pensar massa no és gaire bo, però no pensar gaire és terrible.

Quan encetam l'any, tenim el costum de repassar allò que deixam enrere i d'observar amb esperança el que encara no hem escrit. Deu ser una característica pròpia dels essers humans, que necessitam fites i punts de referència. També ens calen objectius, horitzons que puguin deixar de ser-ho per convertir-se en realitats, si ens ho proposam.