Del divendres

22 de març de 2008.Escolte ara a Fito y los Fitipaldis i em venen al cap moltes coses per a escriure. És curiós com hi ha músiques que tenen el poder d'evocar moments, de fer que pensem, de provocar simplement plaer.

Ja fa dies que tinc coses pel cap i no veig mai moment per escriure-ho.Tenir un blog em permet acabar de reflexionar sobre aspectes que en algun moment han quedat roders pel meu cap.La tecnologia ens dóna facilitats que abans no teníem.Estic segura que més d'una persona tenia una mena de diari, que llegit després de molt de temps, pot resultar fins i tot ridícul.Eren diaris,llibretes,quaderns on volíem deixar escrit la nostra inconformitat amb un tema en concret. Per a molts, els diaris van ser la primera oportunitat per fer literatura, però que quedava presonera entre aquelles fulles que sols l'escriptor podia llegir. Ara, en canvi, amb l'invent dels blocs, tot resulta més atractiu,tot adquireix un poc més de significat.
Enguany les casualitats de la vida han fet que la Setmana Santa i les Falles coincidesquen. Diuen que fins d'ací uns cinquanta anys no tornarà a ocòrrer. Si no passa res, ho tornaré a veure. Dels actes que més m'agraden són la Nit de la Cremà en les falles i la processó de Divendres Sant de la Setmana Santa. De la cremà, pense que és un dels moments més bonics i emocionants de la festa de falles, tot i que les falleres i els festers ploren el seu comiat. El foc és un element necessari per a la festa i en concret molt present en les manifestacions valencianes. Per a mi és preciosa la foguera imponent i perfecta que es crema davant d'ulls que recorden bons moments, cançons, balls, cubates...És possiblement l'únic acte que m'agrada veure en la festa de les falles.
Pel que fa a la Setmana Santa, el Divendres Sant és per a moltes persones la culminació de tot un any de promeses, creences, tradicions i costums.És un dia en el que si poguera immortalitzar algunes escenes que veig, ho faria. Les mirades, les llàgrimes, les petjades dels que en eixos moments rememoren moments de la seua vida, penediments o fins i tot alegries.És un dia emotiu, la gent s'emociona. Jo sense anar més lluny també.És com si d'uns anys cap ací se m'haguera activat el llacrimal. Vull pensar que el bagatge d'emocions que els meus 27 anys han acumulat són, en part, els causants d'aquestes gotes que solen morir en l'instant què naixen. Solen ser llàgrimes amb un trajecte breu, que banyen els ulls i se'n van instantàniament. Alguns ploraran per fe, altres de dolor, alguns d'impotència...i totes elles seran les llàgrimes d'un divendres en el qual s'escolta l'exactitud dels tambors i el silenci de les processons. Un divendres que any rere any em desperta sentiments diversos.