Possiblement era la figura que més temia quan jo era una xiqueta.Recorde aquelles nits a la casa del carrer Sant Carles,en l'habitació que compartia amb la meua germana Mamen. Mon pare venia cada nit a contar un conte o una història.Aquell relat em deixava sempre en la mosca darrere l'orella i em venien al cap imatges d'un home amb un sac.M'imaginava un home d'aspecte robust,mal vestit,amb les mans de llaurador i amb una cara molt estropejada.El fet que l'home del sac, vulguera la xiqueta en lloc de la vaca, això, em trencava les caselles.I moltes vegades,li deia a mon pare que em tornara a contar la història,per vore si així, la propera vegada,l'home del sac s'ho pensava millor.
M'agrada contar als nanos les històries que em contaven a mi.M'encisa veure com se sorprenen per les mateixes coses que jo.La flor del lliri blau,El conte del mig pollastre,L'home del sac, El conte del cigronet...són històries que han precedit les meues nits de xiqueta. Els xiquets i les xiquetes,en escoltar aquestes històries,sobretot la de l'home del sac, demanen tornar-la a escoltar.
La nostra ment és capaç d'emmagatzemar moltes estranyeses.En llenguatge actual,alguns i algunes som molt freekies mentalment.Tot i que no ho arribem a exterioritzar totalment,si es poguera fer una radiografia amb imatges dels nostres caps,més d'un s'assombraria de la quantitat de coses inútils que romanen per les cavitats.Em pregunte per quin motiu no podem eliminar aquestes banalitats i fer servir aquest espai per una essència més profitosa.
Wuytack, un pedagog belga, fa la comparació del cervell amb l'ordinador.En altres paraules, es tracta d'omplir d'informació i després aplicar-ho.El nostre cervell,doncs,seria un disc dur.Per quin motiu continue enyorant l'home del sac?Quina utilitat,no necessàriament didàctica,té aquest conte?
La literatura de vegades és massa complicada i té conseqüències sovint no gens sanes.Podria formatar el meu cervell, podria fer una bona neteja. El cas és que no podria contar als meus fills aquest conte que a mi m'han ensenyat. La solució serà doncs, acumular coneixements i alguna vegada,espolpir per eliminar allò que realment molesta.
M'agrada contar als nanos les històries que em contaven a mi.M'encisa veure com se sorprenen per les mateixes coses que jo.La flor del lliri blau,El conte del mig pollastre,L'home del sac, El conte del cigronet...són històries que han precedit les meues nits de xiqueta. Els xiquets i les xiquetes,en escoltar aquestes històries,sobretot la de l'home del sac, demanen tornar-la a escoltar.
La nostra ment és capaç d'emmagatzemar moltes estranyeses.En llenguatge actual,alguns i algunes som molt freekies mentalment.Tot i que no ho arribem a exterioritzar totalment,si es poguera fer una radiografia amb imatges dels nostres caps,més d'un s'assombraria de la quantitat de coses inútils que romanen per les cavitats.Em pregunte per quin motiu no podem eliminar aquestes banalitats i fer servir aquest espai per una essència més profitosa.
Wuytack, un pedagog belga, fa la comparació del cervell amb l'ordinador.En altres paraules, es tracta d'omplir d'informació i després aplicar-ho.El nostre cervell,doncs,seria un disc dur.Per quin motiu continue enyorant l'home del sac?Quina utilitat,no necessàriament didàctica,té aquest conte?
La literatura de vegades és massa complicada i té conseqüències sovint no gens sanes.Podria formatar el meu cervell, podria fer una bona neteja. El cas és que no podria contar als meus fills aquest conte que a mi m'han ensenyat. La solució serà doncs, acumular coneixements i alguna vegada,espolpir per eliminar allò que realment molesta.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada