Casaments

A les 20'30 Natàlia entrarà per la porta de l'església de Pego.Hui es casa una de les millors companyes de magisteri.I el que per a ella és un dia feliç,és un sacrifici per a mi.He d'anar a l'estilista,m'hauré de posar el vestit,els tacons.En definitiva, vestir-te d'una forma incòmoda,tot per exigències socials. De vegades pense que tot aquest embolcall no és necessari. Al cap i a la fi,no sé quin sentit té que la gent estiga "guapa" per a una persona que potser t'ha vist de mil formes. Vull pensar que la gent celebra la seua alegria vestint-se amb les seues millors robes.No ho sé.
Enguany ja és el tercer casament que tinc.Fa dues setmanes,Enric,també va dir que sí. Sense voler,te n'adones que la gent prent la decissió d'un compromís,pel mètode que siga. I és la gent amb la qual has compartit molts bons moments i que recordes amb estima.
Sempre he vist els casaments com una cosa molt llunyana a les meues realitats.En altres paraules, mai m'he vist diguent un sí. I ara,si fora ara,el diria. Firmaria on fóra per acceptar que vull estar amb eixa persona,perquè crec és ella la que em farà feliç. Digueu-me precipitada,és possible. De moment, deixem firmes i papers per a un altre moment.Simplement,em dedicaré a gaudir d'eixa felicitat i ja vorem i en uns anys pense igual.