Hui hem anat a fer la tria dels taulells que posarem al pis. Pensava que seria més fàcil triar quin volia però m'ha costat bastant.Sort que el constructor m'ha posat diversos taulells i he pogut decidir-me pels de color gris per al sòl i uns blanquets per a la cuina.
Em costa molt imaginar la superfície amb aquests taulells i per això no sabia quin elegir.És com si,per moments,et digueren que visualitzares un projecte.Així,ràpidament.A mi em costa fer-me una idea del que no és físic.El meu nivell d'abstracció és més bé baix.Supose que quedarà bonic,al cap i a la fi,totes les coses noves fan goig.
A Nadal m'han dit que ja estarà acabat.Tinc els meus dubtes,perquè totes aquestes coses,sempre tarden un poc més.En fi,si no passa res,l'estiu que ve,ja podré gaudir del MEU espai.
Tinc moltíssimes ganes d'anar-me'n de casa i viure i fer. Ací a casa,comence ja a cansar-me.Aquests barandats,al final,m'oprimeixen i em lleven les poques ganes que tinc de fer coses. A més,amb ma mare,les coses,cada vegada es compliquen.Ella té una forma de vore les coses i jo un altra i en moltes ocasions,les dos volem imposar la nostra forma de pensar i aleshores ve el conflicte. I mira que jo ja m'he fet la idea de prendre'm les coses d'una altra forma,però ostres,no és gens fàcil.I si damunt,el meu pilar,el tinc lluny...i ara m'ha dit que està amb febre...quina impotència,per favor!
Quan creixes,els problemes creixen amb tu.No amb magnitut,sinó amb desenvolupament.M'explique.Quan vaig aprovar les opos,pensava que allò seria la panacea, no saps per quin motiu,però creus que tot va a ser diferent,fins i tot la teua vida. Com de roïn és fer-se idees,veritat? després la desil·lusió és molt dolenta. Vaja,que igual que quan t'enamores perdudament,cegament,d'algú.Tot i que en eixos moments creus que tot és bonic,no ho veig gens gens sa. Després si no funciona com tu creus...venen els problemes. És important que no ens autoenganyem en res i estigam amb els ulls ben oberts perquè la vida,la vida transcorre per molts escenaris. Ara,per exemple,amb Vicent,el meu Vicent. Jo,ho aconselle a molta gent. Poc a poc,sense pressa. I cada dia et tornes a enamorar,veus una cosa nova que el dia anterior no havies vist. Però,què em digueu d'idealitzar algú?? això no és gens saludable.Inconscientment, la persona que idealitza està humiliant-se ella mateixa i posant-se per baix de l'altre. Això no és així, els dos haurien d'anar en paral·lel i si hi ha distàncies,que siguen les mínimes i sempre controlades
Em costa molt imaginar la superfície amb aquests taulells i per això no sabia quin elegir.És com si,per moments,et digueren que visualitzares un projecte.Així,ràpidament.A mi em costa fer-me una idea del que no és físic.El meu nivell d'abstracció és més bé baix.Supose que quedarà bonic,al cap i a la fi,totes les coses noves fan goig.
A Nadal m'han dit que ja estarà acabat.Tinc els meus dubtes,perquè totes aquestes coses,sempre tarden un poc més.En fi,si no passa res,l'estiu que ve,ja podré gaudir del MEU espai.
Tinc moltíssimes ganes d'anar-me'n de casa i viure i fer. Ací a casa,comence ja a cansar-me.Aquests barandats,al final,m'oprimeixen i em lleven les poques ganes que tinc de fer coses. A més,amb ma mare,les coses,cada vegada es compliquen.Ella té una forma de vore les coses i jo un altra i en moltes ocasions,les dos volem imposar la nostra forma de pensar i aleshores ve el conflicte. I mira que jo ja m'he fet la idea de prendre'm les coses d'una altra forma,però ostres,no és gens fàcil.I si damunt,el meu pilar,el tinc lluny...i ara m'ha dit que està amb febre...quina impotència,per favor!
Quan creixes,els problemes creixen amb tu.No amb magnitut,sinó amb desenvolupament.M'explique.Quan vaig aprovar les opos,pensava que allò seria la panacea, no saps per quin motiu,però creus que tot va a ser diferent,fins i tot la teua vida. Com de roïn és fer-se idees,veritat? després la desil·lusió és molt dolenta. Vaja,que igual que quan t'enamores perdudament,cegament,d'algú.Tot i que en eixos moments creus que tot és bonic,no ho veig gens gens sa. Després si no funciona com tu creus...venen els problemes. És important que no ens autoenganyem en res i estigam amb els ulls ben oberts perquè la vida,la vida transcorre per molts escenaris. Ara,per exemple,amb Vicent,el meu Vicent. Jo,ho aconselle a molta gent. Poc a poc,sense pressa. I cada dia et tornes a enamorar,veus una cosa nova que el dia anterior no havies vist. Però,què em digueu d'idealitzar algú?? això no és gens saludable.Inconscientment, la persona que idealitza està humiliant-se ella mateixa i posant-se per baix de l'altre. Això no és així, els dos haurien d'anar en paral·lel i si hi ha distàncies,que siguen les mínimes i sempre controlades
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada