De la muntanya

Segària hui tenia una fina cabellera.Per les finestres de l'escola i després,quan he eixit del treball,he pogut vore-la.Núvols lànguids coronaven el cim d'aquesta muntanya. Em venien al cap tantes coses...gairebé sempre he treballat lluny de la platja.Per contra,visc molt prop,a metres.Llevat de l'any de Benidorm i d'Elx,la resta de cursos la meua docència ha estat abraçada per muntanyes. Cocentaina,Onil,Sumacàrcer...van ser anys entranyables i potser per aquest motiu tinc tanta estima a la muntanya.O potser l'estime per altres raons no raonables.No ho sé.
M'agradaria viure en una muntanya, rebre els rajos de sol,tenir a prop els núvols i veure la ratlleta blava.És un dels inconvenients de viure a nivell del mar,quan veus la massa d'aigua,no veus mai la ratlleta blava. La línea que et fa pensar que hi ha món més enllà del que veus, la linea de l'esperança per a alguns. Observar l'horitzó amb una bona companyia, amb una llum de sol de les huit de la veprada en estiu...