divendres, 15 de maig de 2020

Confinament pedagògic



Des que estem confinats la literatura envers el què passarà i les anàlisis que es fan de la situació és ben diversa i fins i tot contradictòria. Aquest escenari tan divers posa nerviós fins al més tranquil. El cas és que l’altre dia vaig llegir aquest article. Llig sovint aquesta revista digital perquè sol incloure publicacions ben interessants i amb una mirada cap a l’escola amb la qual coincidisc la majoria de les vegades. En aquest últim article he de reconéixer que em vaig deixar portar un poc pel titular. Tornar a la pedagogia del segle XIX. Sense voler em van vindre al cap taules separades, docents extremadament severs, tot i que potser hi hauria de tot, eren altres temps i la tendència era a unificar formes d’ensenyar
No oblidem el context de l’època. «Les aportacions de Kant a la pedagogia anaven dirigides a: disciplina, civilització, moralització. Més tard les aportacions de la pedagogia positivista també van ser una gran tindre influència en el món educatiu ja que amb fonaments d’August Comte s’arriba a la conclusió que el mètode positiu possibilita una transformació efectiva de la natura i de les societats. És el triomf de la raó independent. Comte visqué anys d’inestabilitat social. La política havia fracassat en l’ objectiu de trobar un ordre social. Solament si tractem els fets socials des d’un punt de vista científic, podrà construir una societat sense conflicte» (INFO EXTRETA de https://sites.google.com/…/pen…/la-pedagogia-en-el-siglo-xix)
Desconec què passarà en uns mesos. Tinc la sensació que aquesta situació deixarà una empremta en l’educació tant a nivell curricular com emocional. Citant l’article que us he pegat:
«L’acompanyament emocional requereix persones madures i que es trobin emocionalment en calma i disponibles».Com que els docents no som de plàstic ni de ferro doncs alguns ho portem millor que altres. El context creat durant el confinament no ajuda massa, ni als docents ni a cap persona, òbviament. A mi sincerament no m’’agradaria que m’operara un cirugià alterat, ni que em venguera un pollastre una carnissera embogida. Tots volem ser rebuts correctament i tots intentem donar el millor de nosaltres.
Tot açò ve per la possibilitat que l’educació es torne més kantiana o que per contra fregue els fonaments de la pedagogia positivista., tot tenint en compte que abans del confinament la realitat a les aules començava a albirar la inclussivitat, la tolerància, l’empatia: l’educació emocional en definitiva.
Serà tot açò un pas enrere en el nostre camí a les pedagogies del s.XXI? Serà un parèntesi? Què penseu?

Cap comentari: