dissabte, 14 de març de 2020

ABRAÇAR LA IRA

Fa uns anys que a la societat se l'està conscienciant de moltes coses: la privacitat, les dades personals, la inclusivitat, la tolerància, l'empatia, perspectiva de gènere... En uns àmbits més que en altres això començava a tindre efecte i semblava que les nostres accions i la nostra mentalitat anava ja adquirint aquests matisos. Tothom hem hagut de fer un esforç personal per a que aquests valors estiguen presents en les nostres vides. I ha sigut un esforç que ens ha servit moltíssim ja que amb tot açò sembla que ajudes a fer un món millor i aportes el teu gra d'arena a fer la vida fàcil a una altra persona.
Des de dijous o divendres, almenys jo, estic vivint un malson. Observe com la vida és una contradicció. Me n'adone que som titelles d'un teatre amb argument pervers. Em pregunte si aquests valors eren una farsa, em plantege si ha sigut tot un somni.
No puc evitar sentir por, tinc un conflicte intern important, perquè estic en un procés de negació que em produeix una inestabilitat incòmoda i difícil de gestionar. Em venen al cap milers de preguntes, m'imagine escenaris diferents. Tanque els ulls, intente ser positiva, faig per desprendre confiança però em resulta complicat. No escriuré la paraula maleïda. Vull pensar que estic en un malson i que quan arribe al moment acabarà. Mentrestant, hauré d'acceptar moltes coses i intentaré no jutjar-les. No sempre podré tindre aquest regal i gaudir dels meus tant de temps. Abracem també la inseguretat, la por, la ira. Eixirem reforçats. Estic segura.

Cap comentari: