dimarts, 25 de febrer de 2020

EL POAL DE TARONGES BLAU

Els qui tenim la gran sort de tindre un pare que estima la terra estem acostumats a veure en algun lloc de casa els estris per anar al camp. La roba sequiera, els llegons, les aixades, els "basquets" de taronges, els productes per arruixar, la motxilla i com no, els poals blaus que s'utilitzen per posar la collita de verdura o de fruita que es recol·lecta.
Cada família té el lloc destinat a guardar tot açò: armaris, alguna habitació, la cambra, la cotxera...sol estar en un lloc fàcil de localitzar i accessible perquè anar al camp no es fa esporàdicament. Requereix una constància important, una dedicació d'hores, una voluntat de matinar, de bregar, de lluitar per traure una collita, per suportar que et furten allò que has estat regant, podant i esperant durant un temps.
No es viuen temps senzills per als camp. És una tasca que si no tens prop i no la vius no entens. Els preus ridículs, la competència de preus, els entrebancs i dificultats burocràtiques fan que hui en dia dedicar-se al camp siga una utopia. I si per a un llaurador que té poca terra, pocs camps és depriment no em vull ni imaginar per a aquells que tenen més camps. Em puc imaginar la quantitat de coses que se'ls passen pel cap desesperats de veure que allò cada dia va pitjor.
A casa regalar taronges és una costum. No es regala taronges a qualsevol, sol ser una persona estimada, a qui aprecies molt i a la que li ofereixes els fruits del teu esforç. Molts saben que si venen casa, se'n van carregats: o de taronges, o d'algun menjar que fa ma mare. Veritablement tinc un pare i una mare que són molt hospitalaris i generosos. Qui els coneix sap de què parle.
I tot açò ve perquè l'altre dia mon pare em va portar taronges "acabades de collir". Això sol ser un plus en un poal de taronges. El fet que estiga collit de fa poc li ofereix a la taronja un encant especial. I no pel sabor, jo no acabe de diferenciar, però saber que te les porten i han anat per tu, és un senyal inequívoc d'estima. I buides el poal, i sempre queda alguna rameta seca, alguna fulla i ahí és quan el poal adquireix el màxim valor. Es revaloritza perquè vol dir que les taronges ara estan en ta casa i que cada dia que les veus et vindrà a la memòria ta casa, ta mare i ton pare. I el poal roman a un cantó esperant a que la mare te'l reclame perquè els poals són com les recapteres on et posa la paella. Els poals a casa estan contats i localitzats i si no el tornes, el reclamen com el bé més valuós. Al remat el poal blau és el transmissor, és l'instrument per oferir i regalar. I això justifica perfectament que el dia següent o eixa mateixa vesprada vages a tornar-lo i amb sort tornes amb un altre poal ple.

Cap comentari: