dissabte, 26 de desembre de 2009

POST IMPROVISAT

Acabe d'esborrar el que havia escrit.No em semblava un inici digne.Quan comence, el que més em costa és precisament això: començar.Una vegada ja escrites les primeres paraules,tot i que no siguen les millors,ja em venen totes les idees,aquelles que emmagatzemades durant algunes setmanes que altres,volien eixir.Estic acabant el meu quart dia de vacances nadalenques i torne a tindre la sensació de no haver aprofitat els dies.He estat amb la família i tot això però no em negueu que a la fi del dia,necessiteu el vostre moment,la vostra intimitat. Aquestes vacances són necessàries,et donen un poc d'energia i et carreguen les piles per després començar el treball amb un poc més d'il·lusió. Quan arriba el dia 7 de gener,de sobte,et cauen damunt tots els moments, tots els propòsits que t'has fet i totes les frases que començaven amb: quan passe Nadal...I te n'adones que ja ho tens ahí que ho has de fer si no vols traïr els teus pensaments.El cas és que tots,alguna vegada,ens hem traït,sobretot després de veure que els projectes eren impossibles,no eren viables o possiblement no cumplien les expectatives.Però naixen altres activitats que no havien estat plantejades.Solen ser producte de la casualitat, de les coincidències i pel que siga,omplin més que allò que portaves mesos cavil·lejant.Totes dues ens poden fer feliços: les activitats "programades" i les improvisades.Les primeres, en cas de funcionar,ens donaran la satisfacció de veure's plasmades en algun lloc,físic o mental,i les segones,les improvisades,ens aportaran un raig de vitalitat en tant en quan,ens vorem amb la capacitat de dur a terme allò que se'ns ha plantejat i hem pogut moldejar,manipular...Què em digueu,preferiu la improvisació o la programació?

5 comentaris:

Joan ha dit...

la programació improvitzada

Carles Tomàs ha dit...

Bona nit, Rosa. Comentant el tema, a mi, personalment, m'ha anat millor la improvisació. Les activitas programades, massa sovint, han quedat en el paper. La realitat et sorprén en situacions que superen o que se n'ixen d'allò programat i et fan reprendre els objectius d'una altra manera o, també, canviar-los per uns altres que no havies previst.

Vicen ha dit...

Rosetaaaaa, jo necessite programar-me, és el millor per a organitzar-me i sentir que aprofite el temps, però i encara que ja t'he dit que ho necessite, el que més m'agrada és passar de la programació i fer algo que no té res a veure...m'encanta eixa sensació!!!

Anònim ha dit...

Hola Rosa, aquest blog es fantàstic, felicitats!

Crec que preferisc programarme, cosa que veig en mi molt complicada, crec que sempre acabe amb la improvització.

Saluts!! De: Javi


RECORDA ENTRA QUAN VULGUES A:

variejl.tk

GRUP JL ha dit...

Hola Rosa!! felicitacions per aquest fantàstic blog. Jo no em programe perque no puc, la improvisació pot amb mi, sempre acaba canviat algo.

De: Javi


RECORDA ENTRA SEMPRE QUE VULLGUES A :

variejl.tk