dissabte, 1 de novembre de 2008

Hort de Palau

L'any 1983 s'aprovava la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, norma que havia de regular la introducció de la llengua en les escoles, garantir que els alumnes aprengueren l'idioma i foren competents a l'hora de parlar-lo i escriure'l. Un any més tard jo començaria la meua escolarització en el C.P Hort de Palau d'Oliva, al carrer de Santa Tereseta. Vaig aprendre durant vora 11 anys tot allò que ara sembla que a les escoles s'ha esvaït: el respecte al professorat, l'estima pel valencià i la consciència de valorar la llengua.

Ara la Conselleria d'Educació ja ha penjat el seu panell publicitari: «Ací el teu nou col·legi». En el cartell apareix el número d'unitats, les instal·lacions que disposarà el centre i com no, el cost de l'obra. L'Hort de Palau serà més cosmopolita, baixarà d'un carrer de santa a un carrer d'un escriptor d'Oliva: Francisco Brines. Fitarà amb un supermercat i amb les noves urbanitzacions del poble, però deixarà un barri ple de portes obertes, d'olor de fusta, de pendents breus però pronunciades. És molt probable que el pati d'ací a uns anys s'utilitze per a altres finalitats. L'ajuntament d'Oliva el destinarà a activitats culturals, esportives,qui sap què serà de la porxada famosa d'on ens guardàvem dels dies de pluja. El pati on tants dies hem jugat, hem rist i hem aprés...

Recorde l'Hort de Palau, la meua escola. L'escola que em va fer conéixer França, la que em va regalar les amistats que ara encara conserve i aprecie. I sense voler, cada dia, quan passe pels nous terrenys, enyore aquella època d'adolescent revolucionaria plena d'ignorància. Don Paco, don Vicent, don Carles, Mari Carme Girau, Rosa Mari Parra....són noms que sempre, i més ara qué sóc mestra, recorde. Noms als quals dec qui sóc i on em trobe. Persones que constantment tinc al cap. Ara el meu desig és que Palau porte als nous terrenys tot l'esperit que ens va acompanyar als que ara tenim quasi trenta anys d'hiverns saforencs.

2 comentaris:

Carles Tomàs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carles Tomàs ha dit...

Rosa, vaig llegir aquest article en Pàgina26 i em va emocionar veure que tens tan bon record de nosaltres. T'ho agraïsc.
Et vaig publicar un comentari en aquell lloc.
Estic llegint el que publiques i m'agrada molt. Segueix fent-ho