dijous, 16 d’octubre del 2008

Distància


Hui per fi m'he decidit a escriure. Sé que alguns dels que em llegiu em digueu que escriga,que actualitze la web.Ho sent.No em vull prendre com una obligació i ho faig quan puc i sobretot quan m'abelleix.Tinc tantes coses per contar i tantes per compartir que no sé molt bé per on començar.
Fa uns mesos vaig escriure un post dedicat a la Fira de Fires i més en concret a unes persones que romanen al parc de prop de casa,bevent i intentat superar algun dels problemes que segurament els hauran causat aquest estat d'ebrietat continua.Doncs a aquesta singular colla,fa poc s'ha afegit una dona,una xica que em sembla que els ha portat un raig de frescor, i els ha fet mantindre el somriure gairebé a tota hora. Moltes vegades estic temptada a seure prop d'ells i escoltar les seues converses.Segurament no parlen de crisi,bàsicament perquè la gran majoria dorm a la fresca i passa dies sencers pel carrer,en racons i intentant suportar condicions climatològiques adverses. Així i tot, malgrat la crisi que diuen que ens afecta, ells semblen estar aliens a tot i no m'equivocaria si diguera que els seus problemes són molt més tristos i difícils que qualsevol dels que tenim nosaltres.Ells han triat oblidar-los així.

Fa uns dies parlava amb un amic que està a Berlín. Una de les coses que hem d'agrair a Internet,és la facilitat per estar en contacte amb algú que viu a milers de quilòmetres.Internet trenca les distàncies,millor dit,les retalla, fins i tot fa que estigam més units. I gràcies a això, a aquest fet, creixem com a persones, valorem el que tenim lluny i prop al mateix temps. La vessant "social" i comunicativa d'Internet, em fascina,tot i que també m'agrada la vessant informativa. Les xàrcies socials estan de moda. Sense anar més lluny, el Facebook, una mena de tauler d'anuncis,fòrum,xat....digueu-li com vulgueu, et permet trobar a gent amb la qual havies perdut el contacte.Això és,per a mi,realment interessant. Aquesta nova ferramenta té una aplicació també curiosa.Aquella que diu que les persones podem estar unides fins i tot per sis camins, per lligams entre altres persones. Així, una de les aplicacions et permet saber a través de qui hauries conegut a algú. Molts pensem que és una banalitat, una ximpleria però no deixa de ser un reflex que el món és molt menut, que estem més prop del que pensem.Veritat?

1 comentari:

mi ha dit...

Rosa. Estem més a prop del que pensem. Però què sabriem de nosaltres, si no hagués internet, quan fa 10 anys vam començar la carrera de Magisteri.

Una abraçada des de un racó del nostre País.