Aniversari

Hui faig 28 anys i encara no sóc del tot conscient. Cada aniversari és una oportunitat per reflexionar sobre el pas del temps, de les vivències, de tot allò que has aprés, de pensar en qui estimes i en qui t'envolta. Cumplir anys no deixa de ser un exercici d'enriquiment personal. No tinc molts records dels meus aniversaris, sols alguns d'ells han passat al meu arxiu intern,en algun indret del cervell. Són moments que en algunes ocasions busques, moments que en el seu dia et van aportar benestar,felicitat.Recorde especialment certs 17 d'agost:El primer, a la terrassa de casa mon pare va gravar una cançó i van cantar l'aniversari feliç (una cançó que, tot i ser ridícula musicalment parlant, t'arranca sempre algun lleuger somriure).El segon, quan en un intent d'animar-me perquè no havíem pogut anar a les festes de Forna,els meus cosins i un gran amic, van vindre a buscar-me pel balcó de casa amb un pastís d'aniversari.Sonava aleshores un acordió de joguet i algun que altre instrument rudimentari que en aquell moment buscarien entre les andròmines que solien haver per casa dels meus pares.I per últim, tinc també records subtils de pastissos, de regals (el rellotge que els meus pares em van regalar quan vaig fer els 18 anys, el coixí de Dario, el pijama de Quica, el ventilador que em va portar mon pare quan estàvem d'acampada a Alcalalí...i un grapat de coses que em reserve).
Els aniversaris cadascú els celebra com vol, com pot. És bonic celebrar que passa el temps i el cos ens demana recordar i reviure altres èpoques. I dia que passa,ja no torna. Per a tots els que m'heu felicitat, per als que no sabieu que hui feia anys, moltes gràcies. És molt divertit rebre tants missatges, trucades, correus electrònics, besades...que tenen un mateix objectiu.