NACIONAL 332: Les vicissituds de la vida

Les vicissituds de la vida d'algunes tempacions anònimes
Cada dia,sobre les 17:00 de la vesprada més o menys travesse la carretera N332 en direcció Oliva.Així com jo ja tinc la meua rutina feta,hi ha altres persones que comparteixen trajecte amb mi. Les trobem a una o altra banda de la carretera.Temptacions anònimes i en alguns casos amb noms sensuals.Els qui passem per allí ja coneixem el lloc on estan.Algun dia passarem i romandran,altres dies sols hi haurà restes de la seua estada: la cadira, la botella d'aigua amb la qual apaguen la sed que l'asfalt, l'espera i l'ansietat d'una nova vida els provoca. Tots tenim unes aspiracions en la vida.La seua màxima aspiració és no estar esperant un client que les mira com un objecte.Tal vegada esperen allò que no tenen i no han tingut oportunitat de conéixer: l'amor,la seguretat,diners...
Hi ha de totes les edats i nacionalitats.D'un any cap ací s'han renovat i algunes són noves en la zona.Cada vegada que passe per davant d'elles em pregunte que deuen estar pensant i tinc una barreja de ràbia,impotència i pena. Algunes d'elles estan allí per engany i per alguna màfia.No entenc massa bé totes aquestes històries clandestines,sols sé que fer una cosa que, possiblement, no t'agrada per obligació és una de les grans condemnes que pot patir una persona.
Si algun dia passeu per la Nacional 332 les podreu vore,esperant,caminant per l'asfalt calent,entre canyes...I ben certa estic que la presència d'aquestes temptacions no vos serà indiferent. Temptacions d'ulls insatisfets i infeliços, temptacions de gent pobra d'esperit i sobretot, anhel dels qui no saben valorar certes coses de la vida.