El solar

Tòpics a banda,la primavera és senzillament preciosa.El fet de ser una de les estacions de l'any en la qual el fred ja no és tan gelat i la calor comença a calfar,m'encisa.També la gratitud de poder gaudir de tantes hores de llum i despistar-te,estar desorientada en l'hora,fins i tot això per a mi és genial.
He anat a passejar la gossa.Són les 19h de la vesprada i el sol encara està al cel sense intenció d'amagar-se.Això fa que puguem veure totes les tonalitats de verd que la natura ens regala. Prop de casa tinc un solar que pense que és digne de fotografiar.I vos preguntareu el motiu. Està fet tot d'herbes i arbustos salvatges.Les palmeres,que li donen l'aire mediterrani,han nascut aleatòriament. I el que ho fa més bonic de tot, el paissatge de fons que té.La serra de Bèrnia,la serra Gelada i al fons Segària,la majestuosa muntanya. Cada vegada estic més enamorada de la Marina Alta.És una llàstima que ací el sòl siga tan car.Ben pensat,no m'estranya que el preu estiga pels núvols,perquè aquesta zona és única.I mireu que jo sóc admiradora de la Safor,nativa en Gandia,però la Marina Alta té un carisma diferent, una elegància natural que la fa encantadora.