dissabte, 7 d’abril del 2007

Populista

Dissabte 7 d'abril de 2007

Quan escric la data i coincideixen xifres sempre m'ature.No sóc supersticiosa però m'agrada pensar que cada dia és únic.Hi haurà altres 7 d'abril,però no del 2007.El proper serà el 2017.Ben pensat,sols hauré d'esperar un mes més per vore aquesta combinació de números.
Porte ja unes nits sense poder dormir per diferents motius. De vegades, sembla que tot vol esdevindre al mateix temps i no es veu manera humana d'eixir-se'n viu. Tinc un fort sentiment de culpabilitat per haver malparlat d'una persona que estime molt i ahir em vaig assabentar d'una circumstància familiar que l'està afectant.Això ho justifica tot. Estic desitjant vore aquesta persona per donar-li una forta abraçada.
Anit vaig estar mirant la processó del Divendres Sant a Oliva.No és que siga molt creient ni practicant.Millor dit,no ho sóc.Tanmateix m'agrada mantindre costums i en certa forma m'agrada anar a un acte tan gèlid i monòton.Dedicar-se a veure gent passar davant teu de vegades et fa pensar i traure les coses bones d'aquell espectacle. De la Setmana Santa m'agrada l'exactitud del ritme i la marcialitat dels actes.Tota la gent roman en silenci desde la seua cadira i n'estic segura que cadascú no estarà indiferent davant aquell passeig humà.
En general, em puc considerar una persona populista que gaudeix de vore com la gent gaudeix del que li agrada i viu amb tanta passió les festes.No puc evitar emocionar-me quan veig les falleres que porten les flors en l'ofrena;quan fan festes de moros i cristians; en les festes de la Magdalena.Qualsevol festa que convoca a tantíssima gent m'emociona. I no me n'avergonyisc d'això.

1 comentari:

Ferran ha dit...

Hola Rosa i hola a tots vosaltres.

Les processons de Setmana Santa són unes de les que més abandonades he tingut aquests darrers anys, però sí que tinc la imatge present d'estar divendres sant assegut en una cadira vegent la processó i que hi haja un silènci sepulcral.
Com que la del silenci pot durar més de 3 hores la processó tens temps d'anar pensant en moltes coses, et vas fixant en molts detalls. Mires les sabates d'un, intentes averiguar si el que vé serà xic o xica, eixe ciri elèctric no funciona, que curt li ve el tratge a este altre, carretera no, circumvalació... i així passen les 3 hores, xafardejant anònimament i cada vegada que passa una imatge reflexionant sobre l'esglesia catòlica, crec que en eixes processons és on la gent reflexiona i comença a dubtar i molta altra pensa i viu la religió. En qualsevol cas més que populista el veure eixos actes religiosos (processons o misses, igual em té) semblen llocs de reflexió costumbrista.
Això és en el que més he disfrutat de les processons.

Per cert he posat la televisió fa un moment i... ara mateix podria estar en Alcoi vegent l'entrada cristiana, a vore si per al proper any anime algú i vaig a les festes de moros i cristians d'Alcoi.

NoTa:
El correu publicitari que ens has enviat ja té els primers fruits, ací deixe el meu comentari.