13 DIES

 13 són els dies que resten per acabar un dels cursos acadèmics més singulars de la meua vida com a docent. I dic un dels més perquè fins que no acabe la meua carrera professional no podré fer un balanç. De moment amb els 18 anys que porte de mestra a l'escola pública el 20-21 ja té aquest qualificatiu. Vaja forma de començar dècada! estarem assistint a la dècada dels canvis a tots els nivells? Tant de bo els canvis siguen per a bé. No podem oblidar que els canvis no necessàriament són negatius. Si fem una recerca acurada de tots els canvis que s'han produït en la història podrem comprovar com molts d'ells han entrat dins del sac del progrés.

No tinc encara prou coneixements ni prou dades per saber si tot el que ens ha passat fins que va començar la pandèmia ens pot fer progressar. Tinc els meus dubtes. Certament la inèrcia de tornar al que es feia abans és una constant que està per tot arreu. Quanta gent s'ha proposat aprendre dels nous hàbits? En quin moment es podrà considerar que "estem com abans"? A mi tot açò em produeix cert conflicte temporal. De fet un dels problemes que més tinc és precisament la incapacitat o l'esforç que em suposa pensar quant de temps ha passat entre dos fets ocorreguts des del març del 2020 fins ara. El confinament que vam viure, la sensació que el temps o la vida ha parat però el calendari ha seguit, els rellotges no s'han aturat m'ha ocasionat aquest fenòmen. Sé ben cert que no sóc la única persona a la qual li passa. Potser siga l'edat, no ho negaré.

Jo també he iniciat dècada cronològica. A l'agost vaig fer 40 estius. La vida després dels 40? doncs un poc millor per a alguns aspectes i no tan millor per a altres. Això si, allò que ha passat ha succeït perquè havia de passar i ara no aporta res buscar culpables ni causes. No ho puc canviar.

No m'interessa com serà el proper curs ni tan sols què passarà el proper mes. Si he aprés alguna cosa del confinament és que els plans canvien i t'has d'adaptar si no vols estar maleïnt tots els estaments polítics, sanitaris. La vida va passant i no podem fer res per evitar-ho. Tan sols podem gaudir-ne i agrair que podem contar-ho.