LA NIT D'ABANS

 Escric aquesta entrada la nit d'abans de començar el curs amb alumnat. Demà l'alumnat dels centres del País Valencià s'incorporen a les seues aules, a primària i a secundària. Ho faran de forma escalonada, això vol dir que tots no començaran el mateix dia. Cada centre ha decidit com fer aquesta entrada, del 7 a l'11 de setembre. Aquests detalls que us estic donant em serviran de testimoni per a quan d'ací uns anys recorde aquest curs tan extraordinari que viurem. 

El dia 1 de setembre vam entrar a les escoles amb una sensació dificil d'explicar. Cada membre del claustre venia amb una vivència al voltant del que està passant. Alguns han entrat amb por, altres han començat amb angoixa, ansietat, il·lusió, preocupació. Cadascú ha arribat als centres amb la seua motxilla personal. Ha sigut una setmana molt intensa, amb centenars d'aspectes que hem de tindre en compte a l'hora d'organitzar. No ha sigut gens fàcil però s'ha fet més bé o més mal. En aquests moments posar-se a jutjar l'esforç tan grandíssim que hem fet doncs no em sembla just. Mai hem començat un curs amb unes característiques com les d'enguany i tot el que està succeïnt ens està afectant a diferents nivells,tant a docents, families com alumnat. Pel que fa als equips directius em consta que tots tenim la mateixa sensació: no arribem a tot, tenim moltísims dubtes, tenim moltes preocupacions i una responsabilitat extrema. Ens fa la sensació que el que fem no sabrem si funcionarà, fem canvis en poc de temps, el que ahir valia,hui ja no. Per sort, jo personalment, estic percebent un claustre molt receptiu, amb una capacitat d'adaptació boníssima i una resiliència admirable. Vaja per davant la meua enhorabona als meus companys i companyes.

Tinc moltíssima curiositat del què faran els xiquets i xiquetes durant aquest curs. Els canvis organitzatius que s'han produït van a provocar noves situacions, nous conflictes. La convivència serà diferent, no serà ni millor ni pitjor,potser ens sorprenem i no hi ha tants canvis. Demà començarem a saber-ho. La capacitat dels infants d'adaptar-se amb normalitat a la nova situació és admirable i no ens queda més que dipositar la nostra confiança en ells i elles, ens van a sorprendre segur. El que per als adults és un problema, per a ells no ho és i a l'inversa. Enguany haurem de parlar molt, més que del costum, perquè segurament hi haurà decissions que no entendran. 

Demà entraré a l'aula perquè durants aquests dies sols l'he visitada per deixar algun paper, a penes he pogut respirar el que em transmet. A juliol vaig estar endreçant les taules i cadires i mesurant les distàncies i ja vaig tindre una mala sensació perquè les limitacions condicionaran moltíssim la metodologia. Em suposa un repte important trobar el camí per adaptar el meu treball a aquest barandat que ens ha aparegut sobtadament i que hem d'incloure. M'he fet el propòsit de no angoixar-me i de fer el que puga amb tot açò. No vull que aquesta situació siga motiu per deixar de fer coses. 

Pròximament tornaré a escriure a veure si aquesta entrada ha sigut una fantasia. Desconec en quina situació estaré quan reprenga el bloc. Expectatives zero, deixarem que les coses vagen pel seu curs natural i anirem adaptant-se. Enguany aprendrem molt i creixerem més. Beneït coronavirus.