dimarts, 21 de juliol del 2020

ODA AL GOT D'AIGUA

En ple mes de juliol que estem i en un estiu ben calorós, un dels plaers més grans és beure aigua. Beure aigua es converteix en l'instant en que els problemes s'acaben i la sensació de sentir-te hidratada resulta molt gratificant. Fisiològicament ho necessitem i és per això que hi ha qui necessita beure més o menys.
I he volgut fer-li una oda al got d'aigua perquè els temps convulsos que ens han tocat viure fan que aprecies, valores i agraïsques coses que abans no. O serà que ja estic prop dels quaranta?
 I fa uns dies que beure aigua em resulta extraordinàriament gratificant. De vegades les coses més senzilles, com l'aigua, ens produeixen molt de benestar.
L'aigua neteja, l'aigua fa córrer les pedres als rius, l'aigua fa créixer les plantes. És un dels elements de la natura més importants que tenim. I metafòricament parlant, quan he estat nerviosa, quan he estat amb un poc més d'ansietat del què sol ser normal en mi, bec aigua. I aleshores l'aigua fa la seua funció: neteja els nervis, els ofega i finalment fa créixer la tranquil·litat.
Tampoc es tracta que ens passem el dia bevent, no em malinterpreteu. Ara bé, si volem passar-se el dia fent viatgets al servei i fent treballar en excés els ronyons, aleshores beveu com si no estiguereu bé, com si s'acabara el món!
Proveu a beure aigua, a la temperatura que el cos us demane. Proveu a fer-ho assaborint-la. Personalment sóc molt maniosa amb les aigües i no totes m'agraden. I proveu a beure en got gran, quin goig!
Visca l'aigua en got gran!