ALS MEUS PARES: JOSEP I MARIA JESUS

Quedar-se a casa

Maria de la Pau Janer

Ens hem acostumat a la idea que molts fills se'n van tard de la casa dels pares. No hi ha grans desitjos d'independitzar-se, o les possibilitats són tan escasses que l'opció ja ni es planteja. Els joves acaben més tard els estudis, tenen dificultats per trobar feina, els preus dels pisos són alts. Molts es troben bé a casa. Si s'instal·len en la rutina d'una comoditat coneguda, en la qual tot es fa senzill perquè no existeix la preocupació de la logística diària, poden deixar que el temps passi tranquil·lament. Als països nòrdics, no fa gaire, els joves deixaven la llar familiar quan arribaven a la majoria d'edat. A casa nostra, això és impensable. Als trenta i escaig és del tot natural que la gent continuï amb els pares.

Fins aquí cap novetat. La sorpresa és que, segons un informe portat a terme per l'Imserso, hi ha fills que no se'n van mai de casa. Diuen les estadístiques que gairebé set milions i mig d'habitants de l'Estat espanyol, que tenen més de seixanta-cinc anys, comparteixen la casa amb algun descendent directe. No són els avis qui van a viure a casa dels fills, a partir d'una determinada edat. Resulta que els fills no marxen de la casa dels pares.

Entre les mateixes parets on t'has fet gran i on la mare t'explicava un conte cada nit, abans d'adormir-te, tu t'has convertit en un adult. Un adult que conviu amb aquella mare, que ja no és la dona forta que t'explicava històries, sinó, potser, una persona gran que comença a necessitar el teu ajut. Tal vegada té demència senil i et pregunta les mateixes coses mil vegades, així com, abans, tu li demanaves que t'explicàs el mateix conte un cop i un altre. La mare ha estat mare i àvia fins que ha pogut. Ha tingut cura de tu i dels teus fills, que també viuen davall el seu sostre. Ara és una criatura balbucejant, que necessita els altres. Com que no vas anar-te'n mai, has estat espectador de la seva decrepitud quotidiana. Només et queda fer-li companyia. Retornar-li una mica de totes aquelles coses bones que t'ha donat.