divendres, 16 d’octubre de 2020

BASTIDES

 Vaig prometre fa unes setmanes que faria una valoració de com estava anant el curs amb tots els canvis que hem introduït al centre i a les aules. No hi ha dia que no pense en que açò que està passant ens ha de servir a tots i a totes. És precís. És un canvi molt fort en les dinàmiques de les escoles, tot i que algunes coses s'han mantés, altres s'han incorporat al nostre dia a dia i ben mirat, tampoc són tan dolentes com pensàvem.

Anem a pams.Potser la mesura que més ha impactat ha estat la de l'hora del pati. Per un costat, això d'eixir escalonadament i no tots i totes al mateix temps fa que no es produïsca tant de soroll i les eixides sembla que són menys explosives. Així mateix el fet d'estar amb els nostres companys i companyes durant l'hora del pati ha fet que els lligams entre els membres del grup s'intensifiquen. Es generen noves amistats, podem interactuar més, ja que l'espai és més reduït i tenim menys gent amb qui jugar. Hem recordar que al curs passat el pati era de tots, podíem anar amb els majors,amb els més menuts i els problemes de convivència eren altres. Ara estan molt focalitzats i són d'un altre tipus. Tenim poc de material per jugar al pati per les restriccions que hi ha. Ens hem de rentar les mans cada vegada que utilitzem un material, el netegem després. Això ha fet que se'ns dispare la imaginació i inventem jocs, explorem el nostre cos i les possibilitats que té. Hi ha zones més limitades que altres, cadascuna ofereix un tipus de joc, tots vàlids. No hi ha megafonia, no existeix la música que diu que ha acabat o ha començat. En aquest sentit es millor, solen fer cas a la mestra i no cal insistir molt per entrar a l'aula, almenys el meu grup,molt disciplinat,la veritat, exceptuant algun dia,cosa totalment normal.

En general els canvis s'han assimilat perfectament i ja no resulten tan incòmodes. Els hem interioritzat i ara tot sembla que rode més o menys bé. No vol dir que ens agrade. Sense voler tenim la mirada en el darrer curs, en el què fèiem i com es feia i de manera inconscient ho comparem. Com tot en la vida, cal estar present i no mirar arrere. Es corre el risc d'estavellar-se.

Amb més o menys nostàlgia anem superant els dies amb nous conflictes, noves solucions. I anem aprenent a que la vida pot organitzar-se d'altres formes més o menys vàlides. Pensem que en altres llocs del planeta potser la vida era així i nosaltres no ho sabíem. L'alumnat es queixa molt poc, ho han assumit de forma molt satisfactòria i ens han donat una gran lliçó. Sabíem que això passaria. Els infants tenen una capacitat d'adaptació molt gran i som els adults qui moltes vegades emetem judicis carregats d'emocions amagades. L'espontaneïtat i la capacitat d'adaptar-se infantil no deuria de desaparéixer mai en la vida de les persones. Per desgràcia amb l'edat l'anem perdent i els nostres pensament s'omplin d'altres dinàmiques menys sanes. Ens aferrem al que ens resulta còmode i se'ns genera un món tenebrós quan veiem trontollar les bastides que ens donen vida.

Veurem com segueix el curs. Seguim amb la mateixa incertesa. Pensant en si passarà o no passarà. Pensant en què aquest curs està condemnat a passar així i que introduir alguna dinàmica del 19-20 és ja pràcticament impensable. Ens queda encara molt per aprendre.

Cap comentari: