Setmana 38 BIS

Ara fa vora tres anys vaig escriure una entrada també anomenada setmana 38. Aleshores estava embaraçada de Roser, que hui en dia ens alegra els dies i ens fa vore la vida d'un altre color. Hui escric altra vegada embaraçada de nou, del mateix temps de gestació però amb diferents circumstàncies. En pocs dies, si no passa res, Vicent estarà entre nosaltres. El destí ha volgut que vinga abans d'hora i no puga esperar al dia que la genètica li va adjudicar. No vos vaig a negar que no m'agrada el fet d'anar en contra natura però de vegades, en la vida, cal prendre decissions arriscades però que mèdicament són les adequades. El fet que ara espere un xic em fa molt que pensar. Em ve un món completament nou, tot i que serà un nounat, estic segura que des del principi tot serà diferent. Aquesta vegada, cosa lògica, no m'esglaia la criança i el dia a dia, més bé em fan temors altres coses que ni vaig a anomenar. Les pors es fan més menudes quan les saps identificar, quan les concretes i també quan les verbalitzes però no he escrit hui per escriure de pors. Escric per diferents motius... Aquest embaraç ha sigut especial des del principi. Aquesta vegada he tingut més d'una companya d'aventures i això fa que no et veges sola, comparteixes experiències, rius, lleves importància als teus mals,, a les teues preocupacions. No totes les dones tenen aquesta sort, la veritat. Ara jo ja abandone aquesta etapa i elles encara seguiran però prompte estarem enviant-se fotos i riguent del passat, de la panxa, dels mals.... Poca cosa em queda per dir, resumir aquestes 38 setmanes en unes línies no és fàcil, cada etapa ha estat diferent. El temps ha passat rapidíssim i quan me n'he adonat, ja sols resten dies per acabar.La gestació d'un fill és una cosa màgica malgrat els inconvenients que cada dona té i entrebancs que se'n deriven. Per a mi és tot un misteri del qual no faig més que intentar justificar, analitzar però res, portes una vida a dins i fins que no la veus als teus braços no ho creus.Almenys jo ho sent així. Sols puc que agrair tota l'ajuda, estima, recolzament per part de Vicent, el que serà pare. Sense ell,aquesta etapa hauria sigut molt més dura. Tindre la gran sort de tenir una persona al costat com ell, et fa valorar tantes coses, tants gestos.... Recolzament que també he rebut per part dels meus familiars: ma mare, mon pare,els meus germans que han ajudat i m'han posat la vida fàcil i des d'ací vull agrair, donar gràcies...i dir que, tot i que jo no sóc dona de paraules, els estime, que no tinguen cap dubte. I per últim i no per això menys important la meua familia política que tot i que estan lluny m'envien energies, jo les rep i les percep: gràcies. I les meues amigues, cosines,ties i totes aquelles persones que amb algun comentari, alguna xarrada, algun missatge, et trauen algun somriure i et fan oblidar maldecaps....a tots: milers de gràcies.