dimarts, 5 de gener del 2010

BALCONS AMB CABASSOS DE PALLA

M'havia promés no plorar mentre veia la cavalcada de hui.Ha sigut impossible,encara està massa tendre el record de Rebeca.Hui ella estava histèrica,tot això dels regals la posava extremadament nerviosa.A estes hores,ja estaríem tornant cap a casa,hauríem vist els Reis a l'ajuntament i estaríem nerviosos pensant en què hauríen deixat a casa.Tots els anys ma mare i ma tia solien fer algun numeret,algun teatret.Recorde amb especial tendresa l'any que ens van deixar un sac ple d'entrepans i uns missatges,els quals havíem d'anar llegint i seguint les pistes.Les pistes van fer que els meus patins estigueren dins del forn i un altre regal,que ara no recorde,estava dalt,al quartet que tenia el meu avi al terrat.Un quartet on criava canaris i,en aquells temps,polits i altres aus.Possiblement per això,per la brillant idea de deixar el meu regals dins la gàbia dels polits,li vaig agafar fòbia als animals que tenen plomes.Recorde també un any que els meus pares no van tindre temps de preparar els regals i es van quedar a dins del cotxe.(Ara,lligant caps,pense que era eixa la raó).Vam haver de baixar a la casa de la platja per vore si els Reis ho havien deixat allí.Vaig plorar en vore que allà tampoc estaven.Quan els meus pares ja ens van vore en cara de desesperació,especialment a mi, van obrir el maleter del cotxe i plas!sorpresa!allà estaven els paquets.
No sé les costums que hi ha arreu del país relacionades amb la festivitat dels Reis.Ací a Oliva,a moltes cases es penja un cabàs amb palla.Es diu que és per al camell i no hi ha nen que no pregunte perquè es posa ahí si el cavall no hi arriba.Hui,al meu barri n'he comptat quatre.No sé si pels altres barris segueixen la tradició ja que el barbut vestit de roig s'ha encarregat de enfilar-se per molts dels balcons.A ma casa,solíem anar el dia 5 de gener pel matí a la muntanya o al camp a agafar verd per a l'hipotètic camell.Supose que en eixe temps els adults que es quedaven a casa tenien temps per rematar els regals que faltaven.En acabar de dinar, mentre ma mare bromejava diguent que els d'Orient estaven de camí i estaven per Cullera,anàvem a rebre els Reis: de vegades al port, altres vegades a la mar....En fi,cada any,els Reis venien en un mitjà de transport.Curiosament,sempre baixaven en el cotxe de la Creu Roja.Ja per la vesprada, com era tradició, anàvem a veure la cavalcada.Mai anava tota casa.El meu tio,amb l'excusa que havia vingut de viatge i amb el pretext de rebre Ses Majestats, es quedava a casa.Li solíem deixar un platet amb torró i amb mistela per a que es recuperaren de tan llarg viatge.Mon tio,molt gustosament s'ho menjava i nosaltres en arribar, ni ens imaginàvem el berenaret que s'havia fet a la nostra salut i a la dels Reis,per descomptat.
Ara,ja fa uns anys que la vespra de Reis no la celebre així.A casa,de moment,sols tenim una xiqueta i per sort,enguany comença a enterar-se.Esperem que a l'any que ve puguem tornar a posar el cabàs amb palla i repetir aquelles tradicions que,durant anys,tant feliços ens van fer.Mentre,veurem amb ulls el passat, recordarem, enyorarem i continuarem emocionant-nos en veure que hi ha llocs que segueixen posant el cabàs de palla per al camell.


1 comentari:

JAVIER/LUCÍA ha dit...

Es molt emotiva aquesta entrada!!, els records sempre ens fan emocinormas, tirar de menys totes aquelles xicotetes i grans coses!


De: Javi