Deute

Des del dia 27 de maig que vull escriure al blog i no puc.Unes vegades per esgotament,altres per inapetència i altres per manca de contingut. Amb menys d'un més m'han passat moltíssimes coses i em resulta francament complicat començar.Totes són tan importants i tan banals,al mateix temps.
Aitana per fi està entre nosaltres.Hui ha vingut a casa, i els meus pares estaven emocionats,feliços i contents.Mon pare li ha tocat el piano quan ha entrat,per si de cas ho escoltava.Mon pare i ma mare saben bé que no escolta encara i no reacciona a sons,encara té tres setmanes...però supose quan et fan iaio o iaia,penses que tot va de meravella i tot és preciós.Jo,encara tinc poreta d'agafar-la.És tan menudeta que em fa coratge i molt de respecte tenir-la en braços.
El que se'm més estrany és la meua germana,que ja és mare.És com si el vincle amb ella s'haguera allunyat un poc.Quan es va casar,ja ho vaig notar,però ara que és mare...buf,se'm va fins i tot estrany veure-la com a germana.No és fàcil d'explicar perquè de fet ara tinc més confiança en ella.Els vincles i els rols,amb el temps van també canviant.Unes vegades per a bé i altres per a mal.En aquest cas,a mi m'està beneficiant i espere que a ella,també.
Precisament el dia següent al naixement d'Aitana,vaig firmar l'escriptura del pis que m'he comprat.Ara si que sóc propietària....
Hui hem anat a pujar coses,a posar llums...estem esgotats.Tenim tantes ganes d'anar a viure que hem improvisat una taula,un llit.Dijous,si tot va bé,tindré la nevera i llavadora i aleshores ja podrem anar a viure.Quantes ganes tenim!
Més coses.M'han donat la plaça a Xàbia.Allí em puc jubilar,si vull.M'han donat primària...ara que ja començava a agafar la marxa en la música.En fi,em vindrà bé canviar d'aires i també tenir un grup fixe i fer un any de "marota".
No puc més,ja continuaré un altre moment.Perdoneu,hui no m'he lluit però vaig escrivint al tall,a mesura que van venint-me al cap les coses.Un altre dia ja estaré més inspirada.