La sintaxi de la vida

Aquest darrer any me n'he adonat que faig servir el temps verbal que dediquem als desitjos. Abans, era de les que no arribava a verbalitzar-los i d'alguna manera o altra es quedaven pel meu cervell o fins i tot per alguna part de la cavitat bucal, a punt d'eixir. Si hi ha un tret que està caracteritzant la sintaxi, la formació d'oracions, l'estructura d'aquest 2006, és emprar el condicional. Estem en unes edats en les que podem utilitzar gairebé tots els temps verbals.Quasi sempre en indicatiu, parlem del passat, del futur llunyà i del que no ho és tant. I tots són temps verbals un tant efímers. Ho dius i ja ha succeït. Fins i tot, el futur,de vegades no és tant futur,perquè el temps passa ràpid i quan realitzem allò que ens havíem proposat, aleshores recordem el dia que vam emetre aquella oració futura.
M'agradaria,voldria...em passe el dia desitjant que arribe el moment que deixe d'utilitzar aquest condicional i et diga a la cara el present. Mirar-te als ulls cristal·lins que tens i transmetre't anhel de tu. I que amb aquests àtoms i partícules que cada vegada em deixes a la pell i que fan que estiga tota la setmana desitjant el dissabte. Donar-te els meus àtoms i deixar-los als teus llavis, al teu front.
El 2007 serà l'any del present?del futur?que serà?