LLAVORS OBLIDADES

A les portes de la segona avaluació d'aquesta nova llei educativa i  amb una lluna creixent al calendari, hui he eixit al balcó de casa a fer una visita a les meues plantes. Pobres, enguany no els puc dedicar tant de temps i a la vista està l'estat en que les he trobades. 

El cas és que fa uns anys recorde haver penjat unes llavors a alguna dels tests més grans que tinc amb l'esperança d'obtindre alguna zona verda en la part baixa dels arbrets. Em vaig despreocupar completament d'aquell dia en que havia dipositat un desig en forma de llavor. Aleshores hui, he eixit i m'he trobat amb aquesta sorpresa. Fa uns dies no hi era perquè recorde haver eixit a llevar algunes males herbes i això no hi era.

Llei educativa, llavors, flors, temps,avaluació... Doncs sí, és això. Els processos tenen el seu temps i sovint ens entestem en veure resultats de forma ràpida i fins i tot perdem l'esperança, ens desanimem. En l'era de l'immediatesa, és més que ncessària l'espera i una mirada ampla envers l'alumnat. 

Els infants i els adults passem per molts processos i el que hui sembla que no avança, ens uns dies es resol. Tot és qüestió de temps.No hi ha altra. Això si, arriba un moment en que el temps no ho soluciona i aleshores, s'han de prendre altres camins, altres solucions i altres mesures. Sempre hi ha una alternativa, sempre. Potser aquesta alternativa ens requereix tornar a començar, cap problema. El temps que siga necessari, no podem defallir. En el cas dels infants, no ens queda alternativa, per ètica i per responsabilitat. Cal esgotar totes les possibilitats.

M'ha agradat molt escoltar hui a Mario Alonso,solament han sigut 41 segons, però quanta veritat!! Amb el seu permís (que no li he demanat) transcric les seues paraules:

"Mirar a todo ser humano como se mira a aquello que ve sumamente valioso. De toda la conversación lo más imporante es la forma de mirar, porque la forma de mirar tiene la capacidad de transmitir con enorme hondura, como tú estás viendo a esa persona. Cuando tú miras a un ser humano como se mira aquello que es valioso, como somos espejos frente a espejos, esa persona empieza a reconocer su propio valor y en ese recconocimiento es más fácil que cualquier talento, cualquier capacidad encuentre un espacio natural para desplegarse"

https://www.youtube.com/shorts/8PwmERfHUNw

Això necessitem,mirar als nostres infants, a tots i totes, com tresors. Tots tenen el dret de ser vistos així.I ho hem de fer. Perquè si ho fem així, tard o prompte, la flor esclatarà. Estic plenament convençuda.