Estiu

Volia esperar que acabara l'estiu per tornar a escriure. El cas és que porte ja acumulades moltes coses sobre les quals escriure, reflexionar,parlar i si no ho faig prompte,em sembla que no ho recordaré. Aquell camió del fem, les festes de moros i cristians,la xiqueta que tots els matins em desperta, i tu i tots els moments que estic passant amb la teua companyia. No sé per on començar,la veritat. El que he enumerat, en un moment concret em va produir allò que diguem sensacions i aleshores la ment comença a fer metàfores,a pensar...
Intente fer memòria de tot el que em venia al cap però per més que ho intente,no em ve al cap. Supose que he arribat al moment,d'oblidar moltes coses,fins i tot eixes. De no deixar lloc al dubte i de no programar-me per a la mala sort i els mals pensaments. Encara que no ho desitgem, sempre hi ha moments que se'ns apodera tot això i acabem calfant-nos el cap amb coses que després,no tenen cap sentit.
Falten 10 dies per al meu aniversari. Faré 26 estius,buf.L'altre dia vaig trobar totes les agendes des del 1996.Telèfons,adreces,notes i tasques que anotava per no oblidar.Els deures per a casa de tercer de BUP,els de COU, les notes que escrivia quan estava enamorada d'algú que ara sols ha fet que deixar-me inútils records. Però malgrat tot,em quede en les coses bones. En els bons moments i en les oportunitats que em van donar per a que jo madurés. I enguany, quan crec estar més il·lusionada que mai, faré 26 anys. Una il·lusió molt real, que dia a dia va nodrint-se de la complicitat i les ansies d'iniciar un projecte junts.