Dimarts,14 de juny. Em fa la sensació que el temps cada vegada més ràpid. Encara recorde el primer dia d'escola, quan ens vam presentar tots i ens vam conéixer.I ara,estem a l'etapa final.
Hui he anat al poble a fer classe i m'ha passat una cosa curiosa.He entrat al supermercat a comprar el berenar que havia promés als meus alumnes. En entrar,a les escales hi havia una bicicleta desgarbada,bruta i vella.He pensat que seria d'algun home de camp.Efectivament he passat a l'interior del comerç i he vist a la caixa,a la cinta,un home que esperava la caixera. Havia comprat un pot de fesols blancs,d'aquells que ja van precuinats,que sols has de calfar al microones o al bany maria.M'he fixat perquè és un menjar que no puc suportar. He agafat el que necessitava i he pagat.En eixir,a les escales,la bicicleta ja no estava.He associat que era de l'home que estava a dins quan jo entrava.Un home amb una apariència un tant peculiar.No sé si anava bufat,o és un home amb pocs recursos.Tenia el rostre brut,portava una roba fosca i no gens neta.
El cas és que he eixit i el pot de fesols estava al primer escaló.L'home ja feia camí,ell i la bicicleta. He intentat alleugerir el pas per vore si arribava on estava ell i així dir-li que s'havia deixat allò allà. Tot ha canviat quan he vist que a la cistella de davant portava un cartró de vi que anava fent un riuet per allà on passava.Aleshores m'han vingut al cap moltes coses,si eixe seria el seu sopar.si seria el sopar de la seua familia.Vets tu a saber! I he sigut dolenta i no l'he ajudat.no li he dit que s'havia oblidat els fesols.
Després m'he sentit un poc culpable però m'ha trencat l'ànima vore això.
Canviant de tema. Sabeu que estic escoltant ara?ostres,Mamen,recordes els festivals que muntavem allà a la terrassa de casa,per l'estiu? Maria,recordes com feiem de Teresa Rabal.Admirava la seua veu i es pot dir que un dels primers contactes amb la música van ser amb aquesta cantant i com no,Enrique i Ana. Teresa tenia els cabells morens,recorde com si fora ara la portada del disc.Em sabia l'ordre de les cançons i ara,en escoltar-les,he cantat la lletra a la perfecció.Recorde amb molta estima aquestes cançons,així com les cançons del grup Carraixet.Hi havia una cantant,crec que es deia Tica Grau o Mamen Garcia,ara no ho recorde.Era una veu preciosa.I ara,quan l'escolte,encara se m'il.luminen els ulls. De fet,la primera vegada que vaig anar a Montcada,a ta casa,vaig passar per davant del barranc del Carraixet.En eixe precís moment,em va vindre una sensació...la pell de gallina i unes ganes molt grans de plorar,d'emoció. Eixes són les coses dels noms.Alguns noms tenen més pes que altres. M'agradaria tenir un diccionari on totes les paraules em portaren sentiments bonics. Per sort,eixe diccionari no existeix.Ara bé, jo el tinc molt present.Simplement,les paraules que et porten mals records,no les menciones i no contes amb elles. Hui per hui,són noms propis i alguns comuns que em fan viatjar als moments més amargs que he viscut. Ara per sort,amb tu,estic construïnt un nou diccionari...Un grapat de moments que ja porte amb tu i que ja puc recordar.Comence a sentir la complicitat que tinc amb tu.Ja puc dir allò de : te'n recordes? fins ara això sols ho podia fer amb familiars i amb amistats. I també has fet que algunes d'aquelles paraules de l'amargor,tornen a tindre dolçor i puguen ser tractades objectivament.Quantes coses més estàs disposat a donar-me?
Hui he anat al poble a fer classe i m'ha passat una cosa curiosa.He entrat al supermercat a comprar el berenar que havia promés als meus alumnes. En entrar,a les escales hi havia una bicicleta desgarbada,bruta i vella.He pensat que seria d'algun home de camp.Efectivament he passat a l'interior del comerç i he vist a la caixa,a la cinta,un home que esperava la caixera. Havia comprat un pot de fesols blancs,d'aquells que ja van precuinats,que sols has de calfar al microones o al bany maria.M'he fixat perquè és un menjar que no puc suportar. He agafat el que necessitava i he pagat.En eixir,a les escales,la bicicleta ja no estava.He associat que era de l'home que estava a dins quan jo entrava.Un home amb una apariència un tant peculiar.No sé si anava bufat,o és un home amb pocs recursos.Tenia el rostre brut,portava una roba fosca i no gens neta.
El cas és que he eixit i el pot de fesols estava al primer escaló.L'home ja feia camí,ell i la bicicleta. He intentat alleugerir el pas per vore si arribava on estava ell i així dir-li que s'havia deixat allò allà. Tot ha canviat quan he vist que a la cistella de davant portava un cartró de vi que anava fent un riuet per allà on passava.Aleshores m'han vingut al cap moltes coses,si eixe seria el seu sopar.si seria el sopar de la seua familia.Vets tu a saber! I he sigut dolenta i no l'he ajudat.no li he dit que s'havia oblidat els fesols.
Després m'he sentit un poc culpable però m'ha trencat l'ànima vore això.
Canviant de tema. Sabeu que estic escoltant ara?ostres,Mamen,recordes els festivals que muntavem allà a la terrassa de casa,per l'estiu? Maria,recordes com feiem de Teresa Rabal.Admirava la seua veu i es pot dir que un dels primers contactes amb la música van ser amb aquesta cantant i com no,Enrique i Ana. Teresa tenia els cabells morens,recorde com si fora ara la portada del disc.Em sabia l'ordre de les cançons i ara,en escoltar-les,he cantat la lletra a la perfecció.Recorde amb molta estima aquestes cançons,així com les cançons del grup Carraixet.Hi havia una cantant,crec que es deia Tica Grau o Mamen Garcia,ara no ho recorde.Era una veu preciosa.I ara,quan l'escolte,encara se m'il.luminen els ulls. De fet,la primera vegada que vaig anar a Montcada,a ta casa,vaig passar per davant del barranc del Carraixet.En eixe precís moment,em va vindre una sensació...la pell de gallina i unes ganes molt grans de plorar,d'emoció. Eixes són les coses dels noms.Alguns noms tenen més pes que altres. M'agradaria tenir un diccionari on totes les paraules em portaren sentiments bonics. Per sort,eixe diccionari no existeix.Ara bé, jo el tinc molt present.Simplement,les paraules que et porten mals records,no les menciones i no contes amb elles. Hui per hui,són noms propis i alguns comuns que em fan viatjar als moments més amargs que he viscut. Ara per sort,amb tu,estic construïnt un nou diccionari...Un grapat de moments que ja porte amb tu i que ja puc recordar.Comence a sentir la complicitat que tinc amb tu.Ja puc dir allò de : te'n recordes? fins ara això sols ho podia fer amb familiars i amb amistats. I també has fet que algunes d'aquelles paraules de l'amargor,tornen a tindre dolçor i puguen ser tractades objectivament.Quantes coses més estàs disposat a donar-me?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada